El Francesc i l´Emili són dos voluntaris que durant nou mesos s´han dedicat a conversar en català i donar a conèixer el nostre país al Mustafa, el Luis, el Hassan, el Miguel, l´Ilir i el Patrick. Durant aquest temps, la Mari també ha ajudat la seva parella lingüística, la Clara, a millorar la fluïdesa i el vocabulari en la nostra llengua. Per trobar-se amb el seu grup de conversa el Francesc i l´Emili havien de travessar quatre controls de seguretat i sentir el soroll metàl·lic de les set portes grises i robustes que s´anaven tancant darrere seu fins arribar al mòdul 3 d´homes del Centre Penitenciari Brians 1. La Mari i la Clara, en canvi, quedaven al pati del mòdul de dones 1 després de dinar o de la classe d´informàtica.
Com el Francesc i l´Emili, deu voluntaris més de diferents pobles del Baix Llobregat Nord han participat en el programa Voluntariat per la llengua, que el Centre de Normalització Lingüística (CNL) Ca n´Ametller i el Centre de Formació d´Adults Artur Martorell han organitzat per tercer any consecutiu dins el centre penitenciari. A banda dels voluntaris, enguany també s´han creat parelles lingüístiques entre unes dotze internes del mòdul de dones. «L´objectiu és fomentar l´ús social de la llengua i crear espais de comunicació en català en un ambient on es parla majoritàriament en castellà i on hi ha uns rols lingüístics molt marcats, ja que els funcionaris, en general, parlen i s´adrecen als interns en aquesta llengua», explica la coordinadora del Voluntariat per la llengua del CNL Ca n´Ametller, Mireia Adell. «Parlar en català a la presó és molt difícil, fins i tot els documents judicials també són majoritàriament en castellà», apunta el director del Centre de Formació d´Adults, Josep Maria Farré. «Tot i això, de mica en mica cal fer passos per trencar aquesta dinàmica», afegeix.
Un d´aquests passos és el programa del Voluntariat per la llengua que, el passat mes d´octubre, va iniciar cinc grups de conversa guiats per voluntaris, que compartien una hora setmanal durant unes 10 setmanes amb els aprenents, tot i que alguns d´ells han repetit l´experiència. És el cas del Francesc i l´Emili que es mostren molt satisfets amb la tasca social que realitzen: «els interns són molt agraïts, els hi agrada que compartim el nostre temps amb ells». Durant les converses parlen de temes que resulten interessants pels aprenents com ara les formes de reintegrar-se, buscar feina un cop fora o participar en àmbits esportius o culturals. «Portem materials preparats, però a vegades ells també treuen temes a partir de coses que els han passat o han viscut», expliquen els dos voluntaris. A més, també els porten fitxes perquè facin exercicis de català durant la setmana i els donen textos perquè coneguin no només la llengua, sinó també Catalunya i la seva història. A mesura que avancen les converses «es desenvolupa molt el vessant psicològic, en el moment en què els coneixes acostuma a sortir la persona», subratllen, «i llavors sempre és més important parlar que no pas parlar en un idioma concret». Els voluntaris afirmen que amb ells els interns «poden parlar sense filtres, perquè no som treballadors del centre, sinó gent que ve de fora». En aquest sentit, la coordinadora del programa assegura que «pels interns també és una activitat atractiva perquè tenen algú que va a fer conversa de manera lúdica i amena, no és una classe, aquí poden desconnectar una mica, saber què passa a fora, parlar amb gent que no tenen cada dia al costat».
El grup de conversa de l´Emili i el Francesc està format per sis homes, d´entre 30 i 40 anys, procedents de diversos països com els Estats Units, Albània, Perú, Bolívia o el Marroc. Cap d´ells parlava el català quan estava fora, només «una miqueta», però ara tots es mostren convençuts que l´aprenentatge de la llengua els serà útil «per trobar feina, per relacionar-se amb la gent i integrar-se al país». A més, un d´ells també diu que el vol aprendre per la seva filla, perquè l´estudia i el parla a l´escola i així la podrà ajudar. En el que coincideixen tots, però, és en elogiar la tasca dels voluntaris «són molt bones persones, tenen un cor molt gran perquè posen molta atenció en nosaltres, ens escolten i podem fer-los preguntes i parlar sense vergonya».
Als mòduls de dones, a banda dels grups de conversa, també s´han posat en marxa diverses parelles lingüístiques, en què les internes catalanoparlants o amb un nivell més bo de l´idioma es troben setmanalment per parlar, compartir llibres o, fins i tot, lletres de cançons amb les que l´estan aprenent. Els organitzadors asseguren que l´experiència ha estat molt positiva i hi hagut molta implicació, de fet algunes d´elles ja han agafat per costum parlar sempre en català.
Els que el saben, no el parlen
En el grup de dones la majoria de les aprenents són catalanes, però de famílies originàries d´Andalusia que, tot i que entenen bé el català, no estaven acostumades a parlar-lo perquè vivien en entorns molt castellanitzats i no s´atrevien a fer el pas «per vergonya». Algunes d´elles treballaven de cara al públic i creuen que per tornar a trobar feina els serà útil l´aprenentatge. També hi ha dues noies que parlen portuguès i italià i que han començat a estudiar a la presó el nostre idioma, però tot i que el saben llegir i escriure més o menys bé, els «costa molt» llançar-se per mantenir una conversa. En aquests casos, es tracta que «s´acostumin a sentir-lo, per aprendre de mica en mica els sons i les paraules», explica una d´elles. Totes les internes asseguren que, encara que el curs ja s´hagi acabat, seguiran practicant perquè per elles és també «una manera de sortir al pati i de passar-nos-ho bé, mentre parlem fem molt catxondeo» assegura una interna. A més, les converses també han ajudat a estrènyer les relacions. «Ens hem conegut més, hem acabat parlant de coses personals, de sentiments, de les parelle, els fills... coses que no havia explicat a ningú aquí dins», apunta una altra, que assegura que ara s´ha tornat «addicta a parlar català».
Internes i professores
D´altra banda, per les internes que han fet de professores ha estat «un intercanvi cultural i un aprenentatge mutu». Entre algunes d´elles es nota un compromís ideològic que va més enllà de la llengua i han viscut l´experiència com «un deute» amb el país. «Jo vaig estudiar amb Franco i ara contribueixo així a estendre el català», apunta una, mentre una altra recorda que el seu pare va estar tres mesos a la presó per parlar en català durant el franquisme. «És una oportunitat per donar a conèixer la nostra història, els hi ensenyem coses, potser no per fer un examen, però sí perquè coneguin aspectes de la nostra cultura i tradicions», expliquen.
La majoria dels interns i internes que hi participen assisteixen també als cursos de català que fa el Centre de Formació d´Adults Artur Martorell, que dóna de 4 a 6 hores setmanals de classes en tres nivells diferents: inicial, bàsic i llindar. Malgrat tot, el director del centre assegura que «les hores dels cursos són molt poques i, per tant, la col·laboració amb el CNL i els voluntaris és vital per ampliar els coneixements, perquè la gent pugui animar-se a parlar». Farré recorda que «ja fa tres anys que fem els grups de conversa, aquest any hem començat amb les parelles lingüístiques dins del centre, però ens falta encara una part important que és la sensibilització, de cara als treballadors i al personal del centre penitenciari, perquè utilitzin també el català».
Després de nou mesos, aquesta ha estat l´última setmana del programa de Voluntariat per la llengua a Brians 1. L´Emili i el Francesc s´han acomiadat, potser fins al proper novembre, dels interns del seu grup de conversa, han deixat tancades darrere seu les set portes de ferro grises i robustes i tornen cap a casa. La Mari i la Clara, en canvi, segueixen xerrant en català assegudes al passadís, potser pensant en el dia en què elles també deixin enrere el soroll metàl·lic d´aquestes portes.
