Estudiants d'arreu de l'Estat han iniciat aquesta setmana un camp de treball als Prats de Rei (Anoia) per excavar les restes arqueològiques aparegudes fa pocs mesos durant les obres d'urbanització del nucli antic del municipi. Fins a finals d'agost, l'equip d'arqueòlegs té l'objectiu de demostrar que la muralla descoberta -que data dels segles VI i VII a.C- pertany al poblat iber de Sikarra. Les excavacions es localitzen a la plaça que hi ha davant l'església de la Mare de Déu del Portal. La directora dels treballs, Natàlia Salazar, ha explicat que la descoberta de la muralla "demostra que l'assentament poblacional més antic de Prats de Rei era d'època ibèrica i no pas romana com es pensava fins ara".

Unes obres d'excavació al subsòl dels Prats de Rei (Anoia) van posar al descobert fa prop de tres mesos un tram de muralla ibèrica i el fossat, que daten dels segles VI i VI a.C. Davant la importància de les restes, l'Ajuntament del municipi va decidir organitzar una campanya d'excavació arqueològica que s'ha iniciat aquesta setmana i s'allargarà fins a finals d'agost. En total hi participaran una trentena d'estudiants d'arqueologia vinguts d'arreu de l'estat espanyol.

L'arqueòloga directora de l'excavació, Natàlia Salazar, ha posat de relleu la importància de la troballa de la muralla ibèrica perquè "demostra que l'assentament poblacional més antic que hi hauria als Prats de Rei i del qual no en teníem constància fins ara era de l'època ibèrica i no romana". Fins ara, es considerava que la fundació del conegut com a 'Municipium Sigarrensis' tenia un origen no més antic al segle II d.C, però amb la descoberta de la muralla es pot afirmar l'existència d'un nucli de població anterior al segle VI a.C.

El repte dels arqueòlegs és demostrar que el jaciment pertany al poblat iber de Sikarra. Fins ara, només s'han localitzat tres monedes amb la inscripció en alfabet ibèric de Sikarra, origen del topònim actual de la Segarra. Tanmateix, Salazar ha explicat que aquestes monedes no es van localitzar a les restes dels Prats de Rei i "per això no podíem certificar que eren d'aquí". Tot i això, amb la descoberta de la muralla d'època ibèrica "ara podem arribar a la conclusió que les monedes podien pertànyer als Prats de Rei perquè tenim les proves que aquí hi havia un poblat iber".

Segons Salazar, el poblat iber havia de ser un indret important a nivell estratègic. "La muralla localitzada conté unes defenses espectaculars i, per tant, havia de ser un lloc ben parapetat i amb una gran importància defensiva i de control del territori". Segons ella, les dimensions del poblat "potser no eren molt grans però l'estructura de la muralla ens porta a pensar que era un lloc bàsic per controlar tota la zona de la Segarra".

Una muralla única

El tram de muralla localitzat té sis metres de longitud, entre 3 i 5 metres d'amplada i 3,6 metres d'alçada, i es troba ubicat davant de l'església de la Mare de Déu del Portal. Segons Salazar, es tracta d'una estructura defensiva que marca un fossat que té forma de ve baixa. L'arqueòloga ha explicat que a Catalunya hi ha "molts pocs exemples excavats de muralles d'aquestes característiques, tant pel que fa a la seva antiguitat com per la tipologia".

A banda, a la zona del fossat s'han localitzat restes de ceràmica grega dels segles V i VI a.C que han ajudat a datar la muralla. Salazar ha explicat que al llarg de l'excavació esperen localitzar més restes de ceràmiques, ja que "els habitants de la ciutadella ibèrica feien servir el fossat com a abocador i hi llançaven tot allò que ja no feien servir".

Un mes i mig d'excavacions

Les excavacions als Prats de Rei duraran un mes i mig i compten amb un pressupost 25.000 euros, 19.000 dels quals els aporta la direcció general de Patrimoni i 6.000 la Diputació de Barcelona. L'arqueòloga responsable dels treballs ha explicat que l'excavació anirà des de l'època més actual fins a la més antiga. En aquests moments els arqueòlegs estan treballant en el nivell que es troba al segle I a.C "quan la població ja hauria estat romanitzada i, de moment, estem trobant estructures que podrien ser cases".

De la seva banda, l'alcalde dels Prats de Rei, Francesc Duocastella, ha mostrat el suport de l'Ajuntament per conèixer la història del municipi, tot i que ha ressaltat les dificultats per dur a terme excavacions "perquè les restes estan enclavades dins dels carrers i les places del poble". Segons el batlle, un cop d'hagin acabat les excavacions, les restes es taparan amb material geotèxtil i s'ompliran de sorra amb la idea que en el futur es puguin destapar i museïtzar, "sempre i quan aconseguim alguna subvenció que ens ho permeti fer", ha subratllat Duocastella.