Els gegants de Piera, rere la pista dels catalans amb més tradició del Nord

Una trobada d'imatgeria permet descobrir allò que relliga dues poblacions separades

26.07.2014 | 08:11
Els gegants de Piera en la seva visita a Tuïr
Els gegants de Piera en la seva visita a Tuïr

m


algrat totes les desfetes, els catalans no han desaparegut com a tals. [É] La gran victòria és que tres-cents anys despès continuïn sent-ho" -escrivia Albert Sánchez Piñol l'endemà de la Diada del 2013.
Els gegants de Piera han visitat aquest cap de setmana el poble de Tuïr -un petit poble de la Catalunya Nord a tocar de Perpinyà- amb motiu de les Diades Catalanes, una festa que intenta recuperar o evitar la mort de la cultura i el folklore català de la zona. Així, més de 500 geganters vinguts de la Catalunya Sud i Nord s'han trobat per demostrar i reafirmar que malgrat el temps, encara batega una cultura comuna entre les dues Catalunyes.
Però què tenen en comú les dues Catalunyes? La resposta, per als geganters de Piera i de Tuïr, és clara: "els gegants!". "Ens ha encantat venir i que vinguessin ells a Piera. És una trobada que hem fet amb molta il·lusió perquè ens agrada i ens fa gràcia que siguin francesos però se sentin catalans" -comenta Albert Domingo, president dels Gegants de Piera. "Nosaltres no volem desaparèixer: volem que el nostre folklore i la nostra cultura es conservin; per això convidem els catalans del sud any rere any, perquè ens hi ajudin" -afirma Marie Carr, membre del grup de gaites que acompanya els gegants de Tuïr, els Salanc'aires.
I és que a les Diades Catalanes hi participen geganters i grallers, però també bèsties de foc vingudes de la Catalunya Sud i gaites de la Catalunya Nord, perquè aquí els balladors de folklore i els gegants es mouen a ritme de gaita. "Segons la llegenda, el sac de gemecs el va popularitzar Jaume I en la conquesta de Mallorca i fins al segle XIX s'utilitzava per acompanyar els balls folklòrics. Nosaltres hem volgut recuperar l'instrument i estem molt contents perquè cada vegada apareixen més grups com el nostre" -explica Sonia Rodríguez, presidenta dels Salanc'aires. I és cert que poden estar satisfets perquè durant la jornada, les gaites han acompanyat en tot moment les colles de la Catalunya Nord.
Però tot i els esforços, el temps ha passat i els dues Catalunyes fa molts anys que viuen separades. A Tuïr, com en la majoria de pobles de la zona, les declaracions d'intencions per conservar la cultura i el folklore catalanes són moltes, però la realitat és que en un punt tan destacat com la llengua, els catalans del nord l'han perduda. "Jo sé parlar en català perquè els meus pares m'hi parlaven, però aquí hi ha molt poca gent que el sàpiga perquè els pares catalans no volien parlar-lo amb els fills ja que la llengua de prestigi era i és el francès" - reflexiona Carr, una de les poques franceses amb qui els geganters de Piera i de la Catalunya del Sud han pogut comunicar-se amb català.
Les Diades Catalanes s'han acabat, gegants, gralles, gaites i bèsties de foc tornen a descansar amb tranquil·litat, igual que el petit poble de Tuïr, on pels carrers el francès continua sonant amb el mateix bon ritme que abans.

Enllaços recomanats: Premis cinema