La processó del Sant Crist d'Igualada celebrada ahir és la demostració de com les celebracions religioses són plenes de simbolisme. Commemorada des de fa 425 anys a la ciutat, la festa recorda com, segons diu la tradició, el dia 20 d'abril del 1590, el dimarts després de Pasqua, el Sant Crist de la basílica del Roser va suar sang. Hi va haver diversos testimonis que ho van presenciar, és des d'aleshores que se celebra any rere any aquesta festivitat local acompanyada de la imprescindible processó.
Les campanes anunciaven repetidament la sortida de la figura de Crist de la basílica de Santa Maria i els fidels s'anaven agrupant al voltant de la porta amb un ciri encès a les mans. Es van obrir les portes de l'església sense deixar res per a la improvisació, ja que cada element dels que apareixen té un sentit i un espai: la creu guia indica el recorregut, la campana en marca el ritme, els estendards dels gremis, confraries i associacions desfilen a poc a poc per afegir solemnitat i simbolisme a la cerimònia i remarcar-ne el caràcter local, els fidels en dues files aguanten les espelmes enceses i, finalment, avança -acompanyat de les autoritats civils i religioses i la banda de música de la ciutat- la figura del Sant Crist d'Igualada. Tot plegat són metàfores que expliquen unes creences, amb uns rituals que tenen la finalitat d'agrupar i fer sentir partícips aquells que comparteixen aquesta visió del món. Però les regles també evolucionen en els nous temps, com deixa palès una parella que comentava com abans els qui portaven el ciri i participaven activament en les processons només podien ser homes. Ara, en canvi, el sexe ha deixat de ser un requisit per poder formar part de la majoria de protagonistes de la processó del Sant Crist.
