L'igualadí Pep Farrés s'ha estrenat com a director artístic de La Mostra, però l'esdeve-niment no li és desconegut. Hi ha participat en nombroses edicions amb la companyia Farrés Brothers & Cia. L'any passat hi van presentar Tripu-la, un espectacle que trans-corre dins d'un globus estàtic.

Quina valoració fa de l'edició de debut com a director artístic?

Estic molt content. Veiem que el públic que hi ha passat somriu pel carrer. Quant a crítica, assenyalen que, amb tanta gent, no poden gaudir bé dels espectacles de carrer, però és difícil d'arreglar. Haurem de millorar la manera de gestionar els espais de carrer perquè no hi hagi col·lapses de gent. Però ens arriba que s'ho han passat bé i han trobat espectacles que els han agradat. I, pel que fa als professionals, també estan contents del que han vist i marxen amb contractes sota el braç.

Vol dir que la crisi ha acabat?

No ho crec! Però sí que és veritat que s'està despertant alguna cosa. Com estàvem abans, no hi tornarem a estar o, com a mínim, ho veig molt lluny. Però sí que hi ha una petita revifalla. Ara bé, en alguns aspectes, el mal ja està fet: moltes companyies s'han quedat pel camí i molts professionals es dediquen a altres coses. És com si hagués passat una tempesta.

Malgrat tot, es creen noves companyies.

És inevitable: l'artista té ganes d'expressar-se. I veiem que cada cop més surten companyies amb la vocació de treballar per a nens. Fa uns anys, hi havia professionals que afrontaven el producte per a nens com a segona opció, però ara veus que és la primera.

Ja no és un públic de segona?

Això està superat. A La Mostra pensem que el públic infantil mereix tant respecte o més que el públic adult. No és el públic del demà, sinó de l'avui. Però és un públic en formació, verge, i no ens podem permetre enganyar-lo.

Si el públic infantil és l'avui, l'aposta de La Mostra pel públic adolescent va dirigida a no perdre espectadors pel camí?

Això mateix. Cada cop hi ha més propostes per a nadons i algun festival, hi ha circuits infantils... Però cada cop s'acaben més aviat. Hi ha nens de 8 o 9 anys que deixen d'anar al teatre perquè estan més còmodes amb altres propostes d'oci, no volen anar-hi amb els pares, barrejar-se amb els més petits... Hi ha un forat dels 10 als 16 anys. A La Mostra hem fet 12 propostes pensades per a ells, però penso que ara s'haurien de posar les piles les institucions i els programadors creant circuits i fent feina per recuperar aquest públic.

Els adolescents han respost a les propostes de La Mostra?

És difícil, no ens enganyem. No hi havia les platees plenes de públic jove, però sí que hem fet un petit pas. També hem implicat en l'organització joves dels instituts i de l'equipament La Caserna i ens han ajudat a fer la difusió. L'estratègia ha anat bé i hem vist colletes de joves als espectacles.