La inauguració del nou CAP, la necessitat d´unes noves instal·lacions esportives, la posada en marxa de les vies verdes, la falta d´un sistema de clavegueres a les urbanitzacions o el projecte de l´Escola d´Arts Escèniques i l´Escola de Tallers són les principals línies que té al cap Jordi Madrid, alcalde de Piera per ERC.

Després de guanyar amb una majoria simple, ERC va pactar amb CIU. Un acord continuista de govern, ja que a l´anterior legislatura havien governat plegats. Aquesta vegada, però, va ser ERC, la que va superar en nombre de vots CiU, per això s´han repartit el bastó de batlle de manera desigual: tres anys per a Jordi Madrid, d´ERC, i un any -el tercer de la legislatura- per a Josep Llopart, de CIU. Parlem amb Madrid en el seu nou despatx com a alcalde.

Per què van acordar repartir l´alcaldia en tres anys i un?

Perquè ens va semblar que era la lectura més lògica dels resultats electorals: en nombre de vots estem gairebé empatats, però ERC ha pujat i CIU ha baixat. Hem decidit premiar el guanyador, ERC, però alhora també tenir en compte que la diferència entre primers i segons és molt petita.

Creu que serà eficient aquest canvi de responsabilitats?

Molt, perquè nosaltres ja formem un equip de govern. Josep Llopart ja treballa intensament dins el govern ara. En el moment del relleu només canviaran els títols. És una qüestió formal, de cara a l´aparador, més que no pas una qüestió pràctica.

Per què va decidir presentar-se com a alcaldable?

Perquè encara queda molta feina a fer. Tinc molts projectes al cap que penso que poden millorar la nostra vila, des de les vies verdes, les depuradores, fins a les noves instal·lacions esportives, etc. D´altra banda, perquè sempre que m´he presentat, la meva llista ha tret més bons resultats que el meu partit sense tenir-me a mi, això vol dir que encara sóc un actiu. El dia que ja no ho sigui, deixaré de presentar-me.

Quan van pactar amb Convergència van haver de posar en comú els respectius programes electorals i decidir quines prioritats tenien. Després d´aquest cribratge, quins projectes defensen com a prioritaris per a aquesta nova legislatura?

No ens va costar gaire entendre´ns amb CiU perquè ja havíem estat governant conjuntament la passada legislatura. El que busquem és seguir una línia continuista amb tots els projectes que ja teníem encaminats. Un dels més importants és acabar el centre d´assistència primària (CAP).

En quina data està previst acabar les obres?

En principi, el desembre. Però això no vol dir que aquesta sigui la data de posada en funcionament. Un cop tinguem les obres, s´ha de fer el trasllat d´un espai a l´altre i això depèn de la Generalitat. Encara que no serà un gran problema, ja que si hem aconseguit que ens fessin un CAP en un moment en què no invertien enlloc, també ens en sortirem per aconseguir un trasllat ràpid.

Què ofereix aquest CAP nou que no pot oferir el vell?

Per començar, espai, una mida més gran. El CAP actual s´ha quedat petit. Pediatria i oncologia ja no es fan al mateix edifici, sinó que s´ha hagut de situar en barracons. A més a més, també és important l´espai on està situat el nou edifici. Pel fet d´estar ubicat al peu de la carretera, volem i demanarem que es converteixi en el centre d´urgències de Vallbona, Hostalets, Masquefa i Piera. Amb això hi guanyem que estigui obert les 24 hores del dia.

Abans ha marcat entre els projectes prioritaris el de les vies verdes. En què consisteix exactament?

És un projecte ja iniciat al qual volem donar continuïtat. Vam iniciar-lo amb la via verda de l´antic camí Romeu que passa per Can Claramunt, Can Bonastre i la Grua. Ara volem continuar amb una que vagi als Hostalets, Can Martí, Ca n´Aguilera i Piera. I així, anar-ne fent fins a comunicar el centre del poble amb els diferents barris i urbanitzacions.

La construcció de les depuradores d´aigua de les urbanitzacions és un altre projecte que tenen entre mans.

Doncs sí. Piera té molts barris que no gaudeixen de depuració d´aigües ni de clavegueres, sinó que encara funcionen amb fosses sèptiques. La nostra intenció és tenir cada any un projecte d´urbanització d´una depuradora en marxa. És un tema molt ambiciós, que no es veu, no aporta vots, però que és una necessitat i s´ha de fer.

El CAP, les vies verdes, les depuradores. Ens falta parlar de les noves instal·lacions esportives.

El camp de futbol ens ha quedat petit i volem construir-ne un de nou. I a més llarg termini i un cop enllestit el nou camp de futbol, ens interessaria tirar endavant una altra pista coberta perquè les que ja tenim estan saturades. Si ara ve algú que vol fer un equip de vòlei, per posar un exemple, ja no tenim espai on encabir-los.

En els àmbits social i cultural, quines propostes volen tirar endavant?

En aquest sentit, seguirem potenciant incondicionalment la cultura. Hem fet l´escola de música i, d´ara en endavant, tenim previst fer realitat una Escola d´Arts Escèniques i una Escola de Tallers. Totes dues situant-les al Foment per incentivar el nucli antic. De la mateixa manera, volem continuar donant suport a totes les famílies desafavorides a través dels serveis socials de la Bòbila que treballen estretament amb Càritas. Aquí Piera no hi ha ningú que passi gana!

Des del punt de vista urbanístic, Piera té una població disgregada en molts nuclis urbans que desfavoreixen la cohesió com a municipi. Què poden fer-hi al respecte?

Difícil, molt difícil. Les urbanitzacions són cases aïllades amb jardí i on els veïns gairebé no es coneixen entre ells. Aquesta estructura urbana, que és molt americana, fa que la gent no s´identifiqui ni amb el poble ni amb el barri. Des d´aquí s´intenten potenciar les associacions de veïns però és que des de les mateixes associacions ens ho diuen: la gent no participa. Aquesta estructura urbana, per mi equivocada, en primer lloc taca molt el terreny, ja que en molt d´espai urbanitzat hi viuen pocs habitants, i a la vegada evita la participació i identificació dels veïns amb el barri.

Arran de l´incendi que hi ha haver a Òdena ha tornat a revifar el debat dels boscos. Què cal fer amb tota la superfície forestal, de la qual Piera també en té una part important?

Aquí la solució la tenim clara tots: tenir els boscos nets. Ara la gran pregunta és: qui ho paga això? Ni les administracions tenim suficients recursos ni els propietaris se´n volen fer càrrec. Una altra solució és tenir un cos de Bombers preparadíssim i molt eficaç, que això ja hi és. I des de l´Ajuntament, el que sí que fem és netejar els perímetres de seguretat amb les zones urbanitzades per evitar que en cas d´incendi les flames arribin a les cases.