La campanya d'excavació a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia), que va començar el 7 d'agost i s'allargarà fins aquest divendres, ja està donant els seus fruits. Els arqueòlegs han localitzat un recipient excavat a terra de fa 60.000 anys que els neandertals haurien utilitzat per escalfar aigua. Es tracta d'un forat còncau de 40x30x10 centímetres que es troba a prop de la paret i envoltat d'una gran quantitat de fogars, en els quals s'hi ha trobat abundants roques calcàries i espeleotemes -dipòsits minerals- amb fractures tèrmiques. En la campanya d'enguany s'han posat al descobert prop de 10.000 nous fòssils que han d'aportar informació valuosa sobre l'activitat domèstica dels neandertals.

La intervenció arqueològica s'ha concentrat al nivell Q, que corresponen a una antiguitat al voltant dels 60.000 anys. Segons informa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es tracta d'un nivell molt prim, d'una superfície de 180 m2 i molt ric en materials arqueològics, on s'evidencia una ocupació molt intensa per part dels neandertals. Aquest fet queda avalat per la gran quantitat de restes que s'hi ha trobat associades a diferents fogars. Els fòssils que s'han obtingut enguany són producte de les diferents activitats domèstiques que els neandertals van desenvolupar en aquest punt estratègic.

Les eines de pedra tallada que s'han localitzat han estat elaborades amb una gran diversitat de matèries primeres, entre les quals destaquen el sílex, la calcaria i el quarts, tot i que també n'hi ha de denticulades i osques. Pel que fa a les restes faunístiques, sobretot se n'han localitzat de cavall, cérvol, ur i la cabra. La major part presenten una elevada fracturació, degut a l'aprofitament del moll de l'os. Els ossos també tenen abundants marques de tall produïdes amb les eines de pedra durant l'espelletament i descarnació dels animals obtinguts per la caça. Els arqueòlegs consideren, a l'espera d'estudis més precisos, que possiblement estan exhumant les restes de més de 15 animals, tot ells caçats, escorxats i consumits pels neandertals.

Segons informa l'IPHES, la campanya d'enguany referma la tendència observada en altres nivells que tenien els neandertals d'efectuar les activitats lligades a l'ús del foc a prop de la paret de l'abric. Allà s'observen restes arqueològiques de petita grandària i menys densitat que en altres àrees del jaciment, cosa que indica fortes analogies amb àrees dormitori i la possibilitat que el nivell Q fos un campament de tipus residencial. L'existència d'habitacions de grups neandertals "és una singularitat en el registre arqueològic mundial només comparable amb pocs jaciments prehistòrics lligats als grups d'homo sapiens", informen els experts.

En la campanya d'aquest agost també s'ha localitzat zones en les quals els fogars contenen una densitat de fòssils més elevada i de grandària més gran i que estan més allunyades de la paret. Es tractaria de zones de rebuig de les deixalles domèstiques.

Enguany s'ha incorporat una nova forma de registre de les superfícies arqueològiques mitjançant tècniques fotogràfiques. La finalitat és obtenir imatges amb el material arqueològic 'in situ' i integrar aquesta documentació gràfica dins una gran composició digital de la superfície excavada. Aquesta informació serviria per explicar la distribució espacial del jaciment i tenir un mapa visual dels llocs on es desenvolupaven les diferents activitats. L'objectiu és exposar-ho al futur Museu del Neandertal de Catalunya, que s'ha de construir a Capellades.

A l'excavació d'aquest 2015 hi ha participat un equip de 50 persones procedents del Màster Erasmus Mundus en Arquelogia del Quaternari i Evolució Humana d ela URV i d'altres centres de formació predoctoral, principalment d'Espanya, França, Itàlia, Veneçuela, Xile i Txèquia. La intervenció arqueològica està programada dins del projecte Cinglera del Capelló aprovat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i rep també el suport de l'Ajuntament de Capellades.