Marina Llansana: «a Òmnium no ens agrada fer política i desitgem deixar-ne de fer»

La igualadina és la nova vicepresidenta de l'entitat cultural i diu que el moment els demana ser a primera línia

12.01.2016 | 12:26
Marina Llansana: «a Òmnium no ens agrada fer política i desitgem deixar-ne de fer»

La igualadina Marina Llansana, exdiputada per ERC i cofundadora de LideraComunicació, és des del 19 de desembre vicepresidenta d´Òmnium Cultural. La candidatura encapçalada per Jordi Cuixart, amb Llansana i Joan Vallvé com a vicepresidents, va ser l´única proposta que els socis van poder avalar per a la renovació de l´aparell directiu. Regió7 parla amb Llansana sobre el paper i els reptes de l´entitat en la situació política i cultural de Catalunya.

Fa un parell de setmanes va sortir avalada com a vicepresidenta, encara que ja formava part de la junta d´Òmnium com a vocal des del 2011. Per què decideix fer aquest pas endavant?

Va ser una solució de relleu intern molt natural: Muriel Casals va entrar a formar part de Junts pel Sí i Quim Torra va considerar que, després d´onze anys, volia sortir de primera línia. Així, era necessari que algú agafés les regnes.

Quines funcions té la vicepresidència d´Òmnium?

El president, les dues vicepresidències, el secretari i el tresorer formem l´executiva, es tracta del nucli dur que gestiona el dia a dia. Després, totes les decisions les aprova la junta, que és qui marca les grans línies de funcionament i les apostes principals. A mi específicament em tocarà ajudar en Cuixart en tasques de representació institucional.

Tots els qui formen Òmnium són voluntaris?

Tots els càrrecs polítics de l´entitat som voluntaris, ningú dins la junta ni de les divisions territorials no cobra ni un duro. Malgrat això, per funcionar es necessiten càrrecs tècnics, són els administratius i els encarregats de comunicació, que hi dediquen una jornada laboral completa i, per tant, cobren com qualsevol altre treballador.

L´associació va néixer durant el franquisme amb l´objectiu de recuperar i mantenir la cultura catalana. En els últims anys també hi ha sumat la defensa de la independència. Per què?

Fa uns quatre anys l´entitat va adonar-se que l´única manera de continuar defensant la llengua, la cultura i la cohesió social de Catalunya era amb les eines d´un estat. En aquest moment comença a implicar-se en política. Tot plegat va venir precipitat per les retallades a l´Estatut d´Autonomia. Va ser Òmnium precisament qui va convocar la manifestació multitudinària del 2010.

Els socis han acceptat la decisió?

Sí, i fins i tot, arran d´aquest nou posicionament, en els últims quatre anys hem guanyat 20.000 socis dels 54.000 que tenim ara. Tot i això, tant la nova com la vella junta compartim el fet que no ens agrada fer política i desitgem deixar-ne de fer.

Per què no us agrada fer política?

Òmnium va néixer com una entitat cultural i desitgem tornar a dedicar tots els recursos i esforços a la nostra activitat, des del Premi d´Honor de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia, la Flama del Canigó, Sant Jordi, fins als concursos literaris a les escoles. Malgrat això, en la situació actual ens sentim amb l´obligació de ser a primera línia política.

Quin paper enteneu que heu de tenir en aquesta línia política?

Donar suport a totes les mobilitzacions a favor del dret a decidir dels catalans com ja hem fet fins ara. I impulsar reivindicacions.

Com quines?

Per exemple, aquest 20 de novembre, coincidint amb els 40 anys de la mort de Franco, vam organitzar un acte per demanar justícia pels crims del franquisme que encara no han estat jutjats. Gràcies a això vam treballar per primera vegada amb les agrupacions d´àmbit memorialista i ara ens agradaria potenciar-ne la vinculació.

En relació amb la memòria històrica, fa dues setmanes tots els partits de Castella i Lleó van aprovar una declaració en què exigeixen el retorn dels papers de Salamanca.

Sí. El gran drama de l´Estat és que mai s´ha fet pedagogia de la diversitat i la riquesa cultural. El que ha accelerat les ganes dels catalans de marxar és que no hem trobat ningú a l´altra banda que entengués que volem recuperar la memòria històrica, respectar la nostra llengua i votar sobre el que ens afecta. La idea d´una Espanya única és demolidora i està instal·lada en tots els àmbits. Quan vam anar al Círculo de las Bellas Artes de Madrid a defensar l´Estatut esperàvem tenir el suport de la intel·lectualitat espanyola progressista, però vam quedar sols.

Un dels reptes de la nova junta és eixamplar la base social favorable a la independència. Com s´aconsegueix això?

El 27-S ens va demostrar que l´opció independentista és majoritària, però no suficient. Per això, hem de sumar els qui encara creuen que és possible un referèndum acordat amb l´Estat.

I quin és el paper d´Òmnium per intentar sumar-los?

S´amplia amb més cohesió social. Hi ha molta gent que viu a Catalunya sense veure que també són víctimes de la maquinària de l´Estat i pateix igual la manca d´inversió i l´espoli fiscal. Són gent a qui no hem estat capaços d´integrar en el projecte nacional i és la feina que tenim en els propers anys. També ens farà part de la feina l´Estat espanyol, perquè d´aquí a uns mesos veurem que ni tan sols amb un canvi de govern –si és que n´hi ha- s´aconsegueix un referèndum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema