Carles Vico emprèn una aventura extrema i única en el gel

Sol en una glacera a l'est de Groenlàndia ha de sobreviure quatre dies només amb un encenedor i un ganivet

15.01.2016 | 18:32

Carles Vico inicia la setmana que ve una aventura inèdita: el deixaran en un punt deshabitat de Groenlàndia, desconegut per a ell, a una distància mínima de 60 quilòmetres del primer nucli de població i haurà de tornar al punt de sortida. Anirà pràcticament sense cap element bàsic, en una experiència de supervivència extrema única, que mai fins ara s´ha dut a terme. El vilanoví Vico, que ara té 35 anys, ja ha viscut altres experiències posant al límit el seu cos i esprement les seves habilitats per sobreviure, però ni ell ni ningú no s´ha posat a prova d´aquesta manera en una zona glaçada.

El proper 21 de gener emprèn el viatge cap a Groenlàndia. Farà una curta aclimatació en un poble inuit (esquimals), on té previst que li ensenyin com viuen ells, què mengen i com ho pesquen. I aquests mateixos amfitrions seran els que el deixaran en un lloc perdut a més de 60 km de qualsevol comunitat humana. Vico hi viatja sense complements. Portarà la roba adequada, una cantimplora, un encenedor i un ganivet. Preveu dormir al ras, sota la neu, excavant cavitats entre 30 i 50 centímetres sota el gel, per trobar una temperatura propera als 0 graus.


Carles Vico al costat del riu Anoia, a Vilanova del Camí. FOTO: Enric Badia

Vico anirà a l´est de Groenlàndia, a Kulusuk (un poble de poc més de 200 habitants de la regió Tunu). Aquí hi viuen els ammassalimmiut (un dels pobles inuits). Passarà entre dos o tres dies amb ells i el dia 23 de gener iniciarà pròpiament la supervivència.

Es tracta d´una zona glaçada sobre la qual ell té escassa informació. Sap que habitualment en aquesta època de l´any la temperatura hauria de ser de -35ºC, però enguany el termòmetre està sobre el -9ºC i els -10ºC. És l´estació més freda de l´any i només hi ha 5 hores de llum. El canvi climàtic hi està fent estralls. «Hi ha menys zona glaçada i l´ós polar està molt neguitós perquè no troba foques per alimentar-se, hi ha la possibilitat de trobar escletxes a la glacera i caure-hi pot ser definitiu, i no puc caure a l´aigua, perquè a aquelles temperatures la sang s´espesseix i el cor només aguantaria entre 3 i 7 minuts», explica. L´intrèpid vilanoví sap que hi ha el risc que sigui un viatge sense retorn, «però tinc una bona assegurança», indica entre realista i sarcàstic.

A Vico el mou l´afany per «conèixer com sóc jo mateix», «per aprendre el comportament del seu cos a partir de les experiències extremes». Després, aquest aprenentatge l´aplica per a la seva feina de coaching. En experiències anteriors s´ha alimentat d´escarbats, de llangardaixos i saltamartins. Ara provarà la foca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema