«L'origen i la classificació eren indiferents, al Panda Rail»

Ell de Calaf i ella de la Granada, ambdós estudiants a Igualada. Van fer un projecte de cotxe per a un ral·li i han guanyat en la seva categoria a la competició del Marroc

26.03.2016 | 07:41
«L'origen i la classificació eren indiferents, al Panda Rail»

Sergi Hernàndez, de Calaf, amb Mireia Delgado, de la Granada del Penedès, parella sentimental i de quilòmetres, han viscut una setmana d´aventura dins d´un Seat Panda en la Panda Rail, la competició amateur de llarga distància que travessa el Marroc. Els dos joves, estudiants de l´últim curs del grau superior de Mecànica de l´institut Milà i Fontanals d´Igualada, van decidir llançar-se de cap a l´odissea que han convertit en el treball de final de grau. Ara ja han tornat a casa amb el cotxe sencer, una gran experiència i un trofeu entre els braços, el primer premi de la categoria d´estudiants.

Els seus companys de viatge, alumnes del mateix centre, però residents al Berguedà, Marc Rial i Arnau Colillas, han quedat segons en la categoria d´estudiants, darrere del calafí i la granadenca. El que no s´esperaven cap dels quatre és que acabarien el viatge classificats en el primer i el segon lloc en la categoria d´estudiants. Era un projecte d´escola i la primera vegada que participaven en un ral·li.

Marc Rial i Arnau Colillas, sobre el seu Panda blanc i des del Berguedà, s´han enfilat a la segona posició. Han estat en col·laboració constant amb els seus companys de classe i de peripècia.

Destaquen com el moment més dur el que van viure quan el cotxe se´ls va encallar a la sorra a les dues del migdia –sota el sol del desert– just en l´etapa que comptaven els punts per a la classificació. «En aquest moment vam perdre els nervis, però aleshores recordes on ets, que estàs vivint una gran experiència i que el més important és passar-ho bé», diu Rial.

Després de recórrer quilòmetres i quilòmetres dins d´un Fiat Panda, què és el que més us ha agradat d´haver participat a la competició?

Sergi Hernández: Ens ha encantat la germanor que hi havia entre tots els participants. Érem vinguts de llocs diversos i, en canvi, la llengua que parlessis, la ideologia política que defensessis o la posició que tinguessis en la competició era indiferent. Si necessitaves ajuda tothom ho donava tot per donar-te-la, encara que això signifiqués perdre punts en la classificació.

Què me´n dius, Mireia, de la relació amb el teu company d´equip, el Sergi? [El Sergi i la Mireia, a part de pilot i copilot, són parella]

Mireia Delgado: La coordinació entre pilot i copilot és essencial per superar les etapes sense problemes. Hem passat dies asseguts l´un al costat de l´altre a 10 centímetres de distància amb la pressió de la carretera i de la competició perseguint-nos i, malgrat això, ens hem aguantat molt bé.

Heu travessat els deserts i les terres més salvatges del Marroc, què hi heu vist que us hagi sorprès?

M.D.: La pobresa. Hi ha pobles perduts al mig del no-res, on no els arriba ni llum ni electricitat ni res de res. Zones aïllades i desconegudes on viuen amb tranquil·litat. Allà no hi trobes ni un turista!

Quin ha estat el moment més dur?

S.H.: Per a mi va ser la primera nit, que la vam passar a la muntanya de l´Atlas, a 2.300 metres d´alçada. Érem dins la tenda provant de dormir amb una temperatura de 5 graus sota zero. Tot estava completament glaçat, inclosos nosaltres.

Com és el dia a dia dins d´un ral·li?

M.D.: El dia comença d´hora, entre les 6 i les 7 del matí, i és com començar de nou, dorms en una tenda, la desmuntes al matí just després de llevar-te, l´entafores com pots dins del cotxe i al vespre, quan arribes a la següent etapa després de passar el dia fent quilòmetres, altra vegada has de tornar a fer-te la teva petita llar mòbil. L´esmorzar i el sopar són els àpats que es fan conjuntament amb la resta d´equips. En aquestes estones, els nostres companys de classe del Milà i Fontanals, el Marc i l´Aleix, han estat molt importants per ajudar-nos i per compartir les experiències viscudes i els reptes que encara ens faltaven.

Dels 10 equips en la categoria d´estudiants, dos eren del Milà i Fontanals d´Igualada i, per més casualitat, tots dos heu quedat en el primer i el segon lloc de la vostra classificació.

M.D.: Sí, i això que no ho esperàvem. Per a tots quatre era una experiència totalment nova, hi anàvem a passar-ho bé. El Sergi i jo ens vam plantejar no fixar-nos en la classificació, simplement acabar les etapes, fer-ho bé i passar-nos-ho el màxim de bé possible. Al final, ho vam fer millor del que es

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema