Hi ha quatre municipis de l'Anoia que no tenen contracte de concessió amb l'empresa que els presta el servei de l'aigua: a Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí hi opera l'empresa Aigües de Rigat, i a Santa Margarida de Montbui ho fa Aigües Artés. Així ho denunciava fa setmanes l'entitat Aigua és vida. Els consistoris són conscients que han de regularitzar la situació i, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dirigida a Barcelona i Agbar, saben que no poden solucionar-ho de la mateixa manera que ho va fer Barcelona: atorgant la llicència sense concurs a la mateixa companyia que ja hi operava històricament.

Fins a l'any 2012 la capital catalana tenia el mateix problema que els municipis anoiencs, no hi havia concessió en el servei de l'aigua perquè l'empresa que el prestava ho feia des de l'arribada de l'aigua corrent, quan encara no hi havia legislació sobre el tema. Dècades després, i amb una altra normativa vigent, Barcelona va arreglar l'alegalitat creant una nova empresa i cedint-la a Aigües de Barcelona. Ara, el TSJC ha declarat nul·la aquesta maniobra. La sentència diu que l'adjudicació del 2012 es va fer sense publicitat ni concurs públic, és a dir, a dit. Amb aquest precedent jurídic, els consistoris anoiencs busquen la manera d'arreglar-ho.

On és la solució?

"Nosaltres defensem que els ajuntaments facin una consulta ciutadana perquè entre tots decidim si volem la gestió pública o privada de l'aigua. Si no hi estan d'acord, demanem que, com a mínim, obrin un concurs públic", expressa Pau Ortínez, membre d'Ai- guaésvida a l'Anoia. Per a l'entitat, la sentència del TSJC demostra que intentar regular la situació concedint a dit la gestió no és viable. "Tenim la raó i ens ho reafirmen els jutges", diu Ortínez.

Per la seva banda, els ajuntaments afectats intenten buscar alternatives, de moment sense èxit. "En els últims 40 anys ningú no ha fet la feina i ens trobem en una situació jurídicament alegal que a llarg termini s'haurà de solucionar", declarava setmanes enrere el regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, Jordi Pont. Tanmateix, remarcava la dificultat i els costos, una visió compartida amb l'alcalde de la Pobla, Santi Broch. "Per fer un concurs públic les instal·lacions haurien de ser municipals -ara són d'Aigües de Rigat- i només el cost de recuperar-les s'aproparia al pressupost de l'Ajuntament durant tot un any sencer", assegura l'alcalde. "Hem de trobar una solució entre tots els alcaldes per arreglar-ho i no haver-nos d'hipotecar", continua.

Igualada i la Pobla diagnostiquen que el problema és únicament jurídic i no repercuteix ni en servei ni en el preu i, per tant, el ciutadà no se'n veu perjudicat. Aiguaésvida no ho té tan clar i considera que el principal problema de la gestió de l'aigua a l'Anoia és que Aigües de Rigat està participada majoritàriament per Agbar, "que tot el que gestiona ho fa de manera poc clara", diu Ortínez. "Això pot estar afectant el preu que paguen els veïns. Per això, també demanem una auditoria a l'empresa per saber si la manca de contracte afecta directament els ciutadans", acaba.

Vilanova, al seu torn, es troba en la mateixa situació que Igualada i la Pobla. El govern municipal, però, no fa declaracions sobre el tema.

En el cas de Montbui, la companyia que hi opera és Aigües Artés, una empresa familiar que no està participada per Agbar, com sí que passa en el cas d'Aigües de Rigat. "De Montbui no en parlem. Desconfiem de la gestió d'Agbar, no de la gestió d'una petita empresa familiar com Aigües Artés", expliquen responsables d'Aigua és vida.