La Generalitat ja ha posat fil a l'agulla per a la redacció de dues eines de planejament supramunicipal, el Pla Director Urbanístic d'Infraestructures i el Pla Director Urbanístic de l'Activitat Econòmica del Baix Llobregat Nord. Aquesta planificació conjunta és un d'aquells elements que estableix les sinergies d'una hipotètica comarca. La part nord del Baix Llobregat, amb la incorporació d'alguns municipis de l'Anoia, és una de les realitats supramunicipals que apareix en els documents de treball de l'administració com a hipotètiques futures comarques.

L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, i el regidor de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge de l'Ajuntament, Adolf Bargués, es van reunir ahir amb el director general d'Infraestructures i Mobilitat del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Xavier Flores, per coordinar conjuntament l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana de Martorell (PGOU), el Pla Director Urbanístic d'Infraestructures del Baix Llobregat Nord i el Pla Director Urbanístic de l'Activitat Econòmica del Baix Llobregat Nord.

Fonollosa va explicar després de la trobada que aquesta "ha servit per coordinar la tasca entre l'Ajuntament i la Generalitat perquè hi hagi una confluència en la redacció del projecte definitiu. La bona resolució d'aquestes tres figures de planejament urbanístic dibuixarà el futur de Martorell i la seva zona d'influència en aquest àmbit"

El departament de Territori i Sostenibilitat està elaborant aquests dos plans de caràcter estratègic pensat per generar noves oportunitats en el desenvolupament econòmic i territorial. La seva missió és coordinar l'ordenació urbanística del territori establint determinacions sobre el desenvolupament urbanístic i la mobilitat.

Xavier Fonollosa assegurava ahir que "tenim un element clau per a l'economia local i comarcal que és Seat i la indústria de l'automoció i, per tant, entenem que des d'un punt de vista d'infraestructures i d'activitat econòmica necessitem dues figures de planejament que enforteixin el desenvolupament econòmic i de les futures infraestructures que li han de donar suport en el futur".

En el Pla Director Urbanístic d'Infraestructures s'inclou set municipis del Baix Nord: Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires. En el document es preveu, entre d'altres, l'enllaç del futur cinturó oest de Seat amb la Ronda Vallès (B-40). Fonollosa reconeix que "dibuixar avui aquest vial és molt important per al desenvolupament de Seat i del sector. En els dos plans, Martorell és una peça clau per al planejament urbanístic del Baix Llobregat Nord".

El Pla Director de l'Activitat Econòmica del Baix Llobregat Nord afecta als municipis d'Abrera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires. Estudiarà concretament l'àmbit delimitat per l'autovia A2 a l'est; la carretera B-224 al sud; el vial Seat a l'oest i, al nord, el que limita amb la futura traça del Quart Cinturó i el torrent gran d'Abrera.

L'objectiu és crear un nou sector empresarial i abordarà tant la connectivitat de la zona com la preservació dels seus valors ambientals. Fonollosa explica que "és un pla que equipara un model territorial al darrere amb la combinació dels plans locals, i, alhora, dibuixa quin és el model territorial des d'un punt de vista econòmic per als municipis".