L'olesana Belén Muñoz, del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, va trobar, per casualitat, una petjada de rèptil de fa 230 milions d'anys. Una trobada d'un gran valor, no només perquè no n'hi hagi mostres en abundància, sinó perquè es troba en molt bon estat de conservació. La troballa va ser per casualitat.

L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va entregar el 22 d'abril al Servei d'Arqueologia i Paleontologia la icnita -motllo de petjada de peu- de rèptil del període triàsic mitjà. L'excursionista va trobar la impressió fòssil de manera fortuïta a principi d'abril quan passejava pels voltant d'Olesa.

Ara, el departament de Cultura procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada. Segons Eudald Mujal, paleontòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la troballa és el motllo d'una petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids. L'estat de conservació és excepcional i es poden apreciar les impressions detalladdes de les urpes i de la pell.

Fa pocs anys, a 2.800 metres de distància, van ser trobades altres icnites al mateix nivell geològic, i també en aquest nivell se n'han localitzat recentment unes altres a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). Aquests tres jaciments són els únics de restes de rèptils de la península Ibèrica d'aquesta edat i la icnita d'Olesa és la més ben preservada de totes les trobades fins ara.

El lloc exacte de la troballa no ha transcendit al públic per evitar que es malmetin possibles restes. El paleontòleg Eudald Mujal ha destacat que la troballa té prou importància per començar una recerca per la zona. Els arcosaures eren animals anteriors als dinosaures i avantpassats dels cocodrils i, per la petjada, correspon a una espècie de més de tres metres de grandària.