Els alcaldes de l'Alta Segarra reclamen la presència permanent dels Mossos

Els responsables polítics asseguren que la llunyania fa que el ciutadà recorri menys als agents

24.06.2016 | 11:56

Quan un veí de l'Alta Segarra vol posar una denúncia ho ha de fer a les comissaries de Manresa o Igualada, que es troben a uns 25 quilòmetres de distància. Això provoca que molts d'ells desisteixin i que, per tant, molts dels petits delictes que hi ha a la zona quedin amagats. Així ho han constatat diversos alcaldes del territori, que darrerament han intensificat la reclamació d'una comissaria dels Mossos, ja que consideren que "ha augmentat molt la inseguretat".
El batlle de Calaf, Jordi Badia, ha explicat que es tracta d'una demanda històrica i reclamen una "presència permanent" de la policia catalana. Badia s'ha reunit darrerament amb representants de la Direcció General de la Policia, "els quals ens han dit que comprenen la mancança, però que no poden fer-hi front a curt i mig termini". Sense abandonar la seva reivindicació, els batlles estudiaran el cost, amb el suport de la Generalitat, d'implantar un cos de Policia Local o de reforçar la vigilància municipal, però Badia ha avançat que ho veuen "inviable econòmicament".
Els municipis de la comarca natural de l'Alta Segarra (que inclou majoritàriament pobles del nord de la comarca de l'Anoia, però també del Bages, la Segarra i el Solsonès) fa anys que estan preocupats per la seva seguretat i reclamen més presència policial a la zona. Cap d'ells disposa de Policia Local i la comissaria que tenen més a prop és la d'Igualada o Manresa, totes elles a una distància d'uns 25 quilòmetres com a mínim. La zona de l'Alta Segarra aplega una població que ronda els 8.000 habitants i es tracta d'un territori molt dispers format, majoritàriament, per masies disseminades, a banda de Calaf, els Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles, que compten amb nuclis de població més compactes.
Al territori s'han viscut darrerament diversos episodis -una onada de robatoris a domicilis i comerços de Calaf o el robatori de cable de coure a Prats de Rei- que han portat els alcaldes a intensificar la seva reclamació a favor d'instal·lar una comissaria dels Mossos a Calaf. De fet, els batlles creuen que, tot i que les estadístiques de fets delictius no indiquen que hi hagi un problema de seguretat a la zona, "molts dels casos no són denunciats pel fet de no tenir una comissaria". Així ho ha explicat Xavier Nadal, alcalde de Calonge de Segarra, qui considera que "la gent no vol perdre tot un matí per anar a posar una denúncia i, per tant, acaben per no fer-ho, però si la comissaria estigués a Calaf estic segur que el nivell estadístic augmentaria moltíssim".
Els alcaldes creuen que una presència policial fixa al territori permetria dissuadir els lladres de cometre els robatoris. En aquest sentit, l'alcaldessa de Sant Martí de Sesgueioles, Rosa Maria Narbona, ha apuntat que el territori està format per moltes masies disseminades i nuclis petits, de manera que "tot i que els Mossos intenten venir ràpid quan hi ha un incident, moltes vegades es perden pel poc coneixement que tenen de la zona". També considera que la ciutadania "té por" d'anar a posar denúncies i creu que si la policia catalana fos més pròxima al territori s'aconseguiria "aquesta complicitat tan necessària entre la policia i el ciutadà".
Pel batlle de Calaf i president de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca, Jordi Badia, és "innegable" que la sensació d'inseguretat ha crescut molt en els últims temps a la zona de l'Alta Segarra. Segons ell, això és degut al fet que les infraestructures viàries han millorat molt, sobretot amb el desdoblament de l'Eix Transversal, una carretera que connecta de manera ràpida la Catalunya Central i que "s'ha convertit en una via de pas ràpida per bandes de lladres, que abans operaven en d'altres territoris i ara tenen Calaf com a punt d'arribada o fugida".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema