JxSí, el PSC, CSQP i la CUP van votar a favor d'adaptar la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès, i a la creació de la vegueria del Penedès, fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). El PP i C's van presentar esmenes a la totalitat perquè s'hi oposen, però els altres quatre grups les van rebutjar per 98 vots a 34 i cap abstenció. La vuitena regió és pràcticament una realitat. Catalunya quedarà dividida administrativament en Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l'Ebre, Pirineus, Catalunya Central i Penedès.

Els quatre grups proposants van defensar la necessitat de crear la nova vegueria i la nova comarca per raons històriques, econòmiques, socials i per sentiment de "pertinença a un territori". El PP i C's van rebatre-ho dient que no s'han de duplicar les administracions i cal gestionar amb "racionalitat i no amb romanticisme".

La diputada del PSC Eva Martínez va explicar a la Cambra que la vegueria ha de donar pas a la descentralització dels recursos de la Generalitat, perquè "sense recursos, és morta", però va afegir que tampoc no calen grans estructures. Martínez va reclamar al Govern la necessitat d'aprovar la llei de governs locals i de finançament local. Després va intervenir la diputada de CSQP Hortènsia Grau, que va agrair la feina feta per les entitats locals durant tant anys i va reclamar al Govern que deixi clar si la vegueria del Penedès tindrà o no un delegat perquè, segons ella, els consellers es contradiuen. Grau també va reclamar "un calendari de descentralització de serveis" i va recordar que encara falta debatre quina població en serà la capital.

El diputat de la CUP Joan Garriga va assegurar que estava content d'aprovar la proposta perquè, a més de voler que el Moianès i el Penedès tinguin entitat pròpia per "singularitat històrica", també ho volen "perquè és una expressió dels actes de sobirania que fem aquí al Parlament". Garriga va assegurar que els que s'hi oposen, el PP i C'S, són "els partidaris de mantenir les províncies", una divisió que no ha estat mai catalana, sinó que ve d'una imposició de l'estat.

Per JxSí, van parlar Neus Lloveras, en la seva primera intervenció des del faristol, i Teresa Vallverdú, que va reconèixer que, amb aquesta qüestió, el Parlament "no ha estat a l'altura" però s'ha mostrat contenta que "avui [per ahir] quatre grups refarem l'error històric". I va agrair i animar les entitats impulsores de la ILP a "no abaixar la guàrdia" i a continuar treballant per "fer un país fort".

Defensant les diputacions

Des del PP, que va presentar una esmena a la totalitat, el diputat Santi Rodríguez va argumentar que "els consells comarcals s'haurien de suprimir si volem vegueries", perquè els municipis ja creen "mancomunitats per necessitat", com per exemple, va dir, ha fet el Penedès-Garraf.

Rodríguez va assegurar que el Govern va impulsar la llei de vegueries fa sis anys "només per carregar-se les províncies", que gestiona l'Estat, i va instar l'executiu català a governar sobre "les qüestions per a les quals tenim competències". "Aquest és el motiu de la nostra esmena", va reblar.

I el diputat de C's, Sergio Sanz, va lamentar que, al seu parer, "es vulguin crear duplicitats quan és qui més en té", i va dir que els consells comarcals "costen 200 milions d'euros l'any" a l'administració. Però, sobre on va fer més èmfasi Sergio Sanz va ser a assegurar que "l'organització territorial ha de respondre a criteris d'eficàcia i gestió de recurs públics" i no pas, va dir, a "sentiments i paràmetres romàntics i feudals". Sanz ho va dir perquè en l'exposició de motius de la proposició de llei s'hi explica que les vegueries ja existien al segle XII.