Troben a l'Abric Romaní un espai que permet saber la distribució de la casa neandertal

Els investigadors han comprovat que els Neandertals i els Homo Sapiens tenien formes similars d'organització

26.08.2016 | 15:08
Troben a l'Abric Romaní un espai que permet saber la distribució de la casa neandertal

La 34a campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades ha descobert al nivell Q un espai domèstic ben conservat i delimitat, amb fogars, eines de pedra i ossos d'animals de fa 60.000 anys. La troballa, un espai possiblement tancat amb forma d'el·lipsis, ha permès conèixer com era una casa comunal neandertal, com vivia aquesta espècie i com organitzava l'espai, amb tres zones ben diferenciades. Gràcies a la descoberta, els investigadors han pogut permès postular que els neandertals tenien estructures i espais similars als de l'Homo Sapiens, de tal manera que, tot i ser espècies paleontològiques diferents, tenien formes similars de viure i organitzar l'espai.

L'equip d'investigadors que treballa al jaciment arqueològic de l'Abric Romaní ha constatat que un grup humà de l'espècie neandertal, format probablement per un grup d'entre 30 i 40 individus, va organitzar a l'interior de l'Abric una zona domèstica per dur a terme tot tipus d'activitats. L'espai estava format per tres fogars centrals i 14 perifèrics que jerarquitzaven la zona distribuït sota la visera de l'Abric.

Durant la intervenció, s'han observat tres àrees ben definides per a diferents usos i funcions. Les bandes més pròximes i en contacte amb la paret de l'abric haurien actuat com a àrees dormitori. Al mig, hi havien situats els fogars centrals, on es desenvoluparien les activitats domèstiques. Em aquest espai, s'ha pogut constatar l'existència de diverses estructures per dur-hi activitats com covetes excavades a terra, fogars i forats de pal. En aquest nivell, al llarg de tres anys s'han recuperat més de 10.000 restes que donen testimoni d'aquestes activitats: eines de pedra i ossos d'animals. Finalment, la zona és allunyada de la paret s'utilitzava com un abocador d'escombraries.

El director de l'excavació, Eudald Carbonell, ha observat que "els autors d'aquestes accions eren comunitats de caçadors de cavalls, cérvols i cabres, també recol·lectors de llenya de pi, entre d'altres recursos vegetals, que es varen establir estacionalment en aquest abric. "El foc era l'element central d'aquests campaments, ja que servia per il·luminar, escalfar, coure els aliments i per eliminar les deixalles, a més de ser un element organitzador de l'espai i la socialització", ha afegit. De fet, la bona conservació dels fogars d´aquest jaciment li atorga una singularitat per al coneixement de les activitats pirotècniques dels neandertals i del seu estil de vida
.
Per a l´equip que treballa a l´Abric Romaní, aquesta nova descoberta permet postular que els neandertals tenien estructures i espais organitzat semblants als de l'Homo Sapiens, una prova més de la complexitat social i organitzativa d´aquesta espècie desapareguda. O sigui, que neandertals i Sapiens, tot i ser espècies paleontològiques diferents, tenien formes de viure i organitzar l´espai similars.

La campanya d'enguany a l´Abric Romaní es va iniciar el 8 d´agost i finalitzarà el pròxim dia 28. Hi pren part un equip de 55 persones provinents de l´IPHES, de la URV, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB), de Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la Universitat de Girona (UdG), de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), de la Universidad de Alcalá de Henares, del Museo de Ciencias Naturales, de la Universitat de Granada (UGR), de la Universidad del País Vasco (UPV), de la Università di Ferrara (Itàlia), de la Universitat de Toulouse (França), i de la Universitat de Brno (Txèquia).

La intervenció compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya , de l´Ajuntament de Capellades, i de l´IPHES.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema