Després de 8 dies intensos de festa major, els igualadins han desat la festa major. Hi han dit adéu de manera oficial amb la Tornada de la imatge de Sant Bartomeu a l´església del Roser (encara que quedava l´epíleg del concorregut piromusical, entre d´altres). Però allò que marca el final, el final de tot, és la pujada de cadires al Clein.

Per primera vegada en els darrers anys, la Tornada de Sant Bartomeu va ser molt concorreguda. La majoria de colles del folklore, les de la Federació del Seguici Tradicional Històric d´Igualada (FESTHI), hi van prendre part. No hi van faltar els gegants vells ni tampoc els gegants del barri de la Font Vella. Es va organitzar una petita cercavila de poc més de 100 metres que va finalitzar amb l´entrada de Sant Bartomeu a l´església del Roser, on romandrà fins a l´any vinent.

L´èxit nou en aquesta proposta va ser com un presagi del que havia de ser la concorreguda pujada de cadires del Clein. Els joves igualadins identificats amb la festa local es van apuntar a una última moguda popular. Passada la 1 de la matinada, ja comptant les hores de dimarts, es va trobar davant de Clein i van començar a pujar cadires de la terrassa. Ho fan cada any, a toc de gralla, animant els treballadors d´aquest popular bar a anar pujant cadires i taules al balcó del primer pis. És un acte que va néixer espontàniament, però desenes de joves hi fan cap. I l´acció, aquest desar la terrassa, esdevé també un moment simbòlic per acabar i tancar la festa.

Abans de la pujada de cadires del Clein, els igualadins havien estat a a la plaça Cal Font veient el piromusical i el vídeo (ara sí) del fallit pregó de dijous. El foc, els colors, els esclats dels fuets i la música ja són un element imprescindible i esperat en les últimes hores de la festa. Des de música clàssica, passant per música del panorama català, fins a música actual, uns minuts màgics gaudits des de ben a prop i des de qualsevol punt elevat de la ciutat.

Un altre dels moments de comiat és la baixada dels gegants Tonet, Conxita, Tomeu i Pia cap al Museu de la Pell des de la plaça de l´Ajuntament. A toc de gralles, i enguany també amb la Banda de Música d´Igualada, els que encara no n´havien tingut prou van acompanyar aquestes figures fins a la Casa de la Festa, on dormiran fins a la propera sortida. O fins que el Clein torni a treure les cadires de festa.