Vanesa González, serena, acompanyada de la resta de membres de l'equip de govern de Vilanova del Camí, va comparèixer aquest dimarts davant dels mitjans de comunicació i de la població per anunciar el seu adéu tranquil de l'alcaldia del seu poble. Hi va arribar com a relleu del veterà Joan Vich (alcalde durant trenta-cinc anys), enmig d'una crisi oberta i sagnant al PSC local, el partit no li va perdonar la seva simpatia amb Vich ni la discrepància i la va fer fora per posar com a cap de llista l'advocada Noemí Trucharte, que ara és el cap visible de l'organització d'una moció de censura contra González.

Ahir, davant dels periodistes i d'una quarantena de persones que li van voler mostrar el seu suport en directe, González va afirmar sense embuts que Trucharte ha orquestrat aquest relleu a l'alcaldia de Vilanova per «ràbia, rancúnia i per la impotència de veure que s'estaven fent les coses ben fetes». Assegura que aquest era l'objectiu que tenia la candidata socialista «des del minut zero» del mandat.

González es va queixar amargament de la tasca de l'oposició durant aquesta mandat i de l'amenaça constant de veure que qualsevol acció de govern sempre tenia al seu damunt l'espassa de Dàmocles de la moció de censura. «Així és difícil governar», però amb tot va assenyalar com a principal inductora del canvi la socialista Noemí Trucharte. «La se-nyora Trucharte primer em va fer fora del partit socialista i no ha parat fins que m'ha tret, també, de l'alcaldia», va afirmar González en un dels moments més durs de la roda de premsa d'ahir.

L'encara alcaldessa de Vilanova va assegurar que l'oposició «no pot justificar el pacte per accedir a l'alcaldia per un canvi d'actitud meu», «ni per la manca d'acord amb els pressupostos, ni per haver-los negociat diferent o intentant pactes individuals». No ho pot fer, segons González, perquè «no hem canviat res. Hem fet la mateixa negociació que l'any passat, fa un mes que estem preparant els pressupostos i fins dos minuts abans del darrer ple teníem la seva abstenció per poder tirar endavant».

González va explicar en aquest moment que el pacte per fer el canvi de govern no es va fer després del ple. Per acabar de reblar els arguments que exposava l'alcaldessa, una veu del públic va cridar que el diumenge a la tarda s'havia vist els quatre grups de l'0posició signant el pacte, vint-i-quatre hores abans del ple. I González va sentenciar que «l'acord ja estava pres abans del ple i jo ho sabia».

Coneixent aquesta circumstància i veient que el pacte contra ella s'havia acabat gestant, González va insistir fins a cinc vegades en el ple que si no la volien que presentessin una moció de censura. No ho van fer en aquell mateix moment, però vuit hores més tard, a 2/4 de 9 del matí, la moció entrava al registre de l'Ajuntament, segons el relat que va fer l'alcaldessa.

Per a González, en aquest any i mig d'alcaldia, Trucharte «només ha estat esperant el moment», i li va arribar quan la regidora de Decide, Inma González, va donar el seu sí als grups que fins ara havien estat a l'oposició. Inma González no havia estrat al govern, però en determinades votacions havia votat a favor de Vanesa González durant els primers mesos.

La compareixença davant dels mitjans no va ser només un plany. Va servir per fer balanç de la feina feta, per agrair als companys de viatge, a ERC i CiU, la fidelitat al projecte de govern, la dedicació i la feina feta. I per assegurar que marxarà amb la cara «ben alta», amb la tranquil·litat de «ser la mateixa ara que quan vaig arribar» i de «poder passejar per Vilanova i trobar centenars de persones que t'aturen i et donen suport i ànims».

Meritxell Humbert, regidora per ERC, va destacar, també, «la cohesió» de l'equip de govern i la feina que han fet en aquests mesos que hi han estat. González, Humbert i el convergent Jordi Baron van coincidir que no hi haurà dimissions i a partir d'ara passaran a l'oposició. «A fer una oposició constructiva», en la qual «segur que haurem de votar a molts projectes que sí, perquè seran els nostres».

Jordi Baron, en la seva intervenció, com ja havia fet Meritxell Humbert, va defensar l'obra de les seves àrees de responsabilitat, i va assegurar que «hem estat un govern jove, dinàmic i cohesionat» entre tres partits.