Senserrich: «Hem apostat pel Penedès, però volem tenir un peu a Manresa»

Admet que el paper territorial de l'Alta Segarra està per aclarir, però garanteix l'atenció al ciutadà

06.02.2017 | 08:04
Maria Senserrich al cèntric carrer del Born de Manresa

Maria Senserrich, la jove diputada igualadina de Junts pel Sí (36 anys), és una de les ànimes de la proposició de llei per canviar el mapa de vegueries del país, que s'ha de debatre aquesta setmana. És un canvi que servirà per crear de manera oficial la vuitena vegueria, la del Penedès, la que confirmarà que l'Anoia, sense vuit municipis de l'Alta Segarra, forma part del Penedès i no pas de la Catalunya Central, com fins ara. Un nou mapa, però, que no es podrà aplicar, perquè l'Estat no ho permet. A Madrid no volen sentir parlar de canviar límits provincials ni crear noves divisions que no coincideixin exactament amb les línies establertes en les províncies. De moment, el canvi tindrà sentit en l'organització de l'administració de la Generalitat en el territori.

Des de l'Anoia han treballat per ser Penedès i ja ho són, pràcticament.
Ara ja és qüestió de setmanes. El tema ve de lluny, del 2009-2010, però vam veure, amb diputats d'altres grups, que en aquesta legislatura es podia moure i ens hi vam posar. Aquesta setmana passada s'ha aprovat en comissió i la setmana que ve hi ha ple. Però vaja, com que en aquest tema tenim majoria, s'aprovarà.

Majoria no és unanimitat?
Tenim majoria. En aquests temes hi ha dos grups parlamentaris que no tenen un posicionament clar. Ciutadans i PP. Ciutadans, en alguns termes no ho tenen gaire clar. Defineixen les vegueries com 'xiringuitos', i ja els diem que no és ben bé això (diu amb ironia), i els del PP, tot i que fins i tot una persona de la zona que ara és ministra hi estava d'acord fa un temps, ara no ho veu clar. Em sembla que és més per les circumstàncies del moment que no pas perquè no hi creguin. Ens hauria agradat la unanimitat, però farem amb la majoria.

Amb vuit vegueries tindrem una Catalunya millor?
Jo crec que no és la solució perquè Catalunya estigui millor. L'organització territorial és necessària, però avui els territoris no estan tancats, barrats... Jo sempre dic que nosaltres, l'Anoia, vull dir, hem apostat per crear la vegueria del Penedès, però això no exclou que tinguem un peu a Manresa, perquè també ens sentim veïns i companys d'aquesta zona, perquè hi tenim coses en comú, però també tenim un peu a Lleida (nosaltres som porta d'entrada de Lleida i porta d'entrada de Barcelona), per exemple. A Igualada, a l'hospital hi ve molta gent per exemple de les ter-res de Lleida. I també som referent per a aquesta zona en estudis universitaris. M'interessa Vilafranca, m'interessa Barcelona, m'interessa Lleida... però també m'interessa Nova York. No és qüestió de tancar-nos. I a mi, m'interessaria molt l'obertura cap als vallesos, que si tinguéssim la B-40 (el tram Abrera Terrassa del quart cinturó que l'estat té aturat) ja estaria. És la segona part de Catalunya amb més PIB per capita. La vegueria organitza més les institucions que no pas les persones.

Al preàmbul de la proposta de llei que es votarà la propera setmana es diu que la iniciativa de crear un nou territori no cal que respongui a motius històrics i geogràfics, que hi pot haver altres motius per a l'organització. Han aconseguit saltar els entrebancs canviant el concepte inicial.
Sí, és clar. El món dóna voltes i no tot ha de ser la història. Sí que hi ha unes relacions entre territoris. Per exemple, la DO Penedès inclou poblacions de l'Anoia, Masquefa, Piera, Cabrera, la Llacuna... és DO Penedès. Ara, també és cert que tenim una part de la comarca que no té res a veure amb aquesta altra zona. I hem de buscar solucions per resoldre aquestes diferències. Amb la voluntat, sempre, de no tancar-nos. Ens organitzem d'una manera, però continuem parlant amb els veïns.

D'on neix la voluntat de l'Anoia de ser Penedès i no ser Catalunya Central, o regió metropolitana. És un enfrontament, un desencís?
Fa molts anys que ja aprovàvem mocions sobre aquest tema a l'Ajuntament d'Igualada.

Però aleshores, amb el socialista Jordi Aymamí d'alcalde, la voluntat era ser de la zona de Barcelona?
(Riu) Una setmana érem de Barcelona i una altra del Penedès, depenia. Si hi havia un regidor de govern malalt, els de l'oposició miràvem d'aprofitar la majoria. No crec que sigui fruit d'un rebuit ni d'haver-se enfadat. És cert que quan hi va haver les delegacions territorials, a la comarca de l'Anoia hi va haver la sensació de dir: què ha passat? Tothom s'ha repartit les delegacions i a Igualada se'ns han descuidat. Crec que va ser un error i s'hauria pogut fer millor.

Però vostès ja havien iniciat el procés amb el Penedès, ja havien expressat la voluntat de no ser-hi.
Sí, però recordo aprovar mocions al govern d'Igualada demanant delegacions per a la comarca i vam tenir la sensació que no hi pintàvem res. No crec que vingui d'aquí la diferència. És un mirar cap a Vilafranca. De fet, la carretera sempre ha sigut més bona cap a avall que cap a Manresa. I ara, amb la millora de la carretera, se'ns ha obert Manresa, però també se'ns ha obert tot un món cap a la zona de Vilafranca i tot el Penedès, i, a més a més, ens hi compenetrem molt bé. Ho hem d'intentar. Els de l'Anoia som així de pràctics. Ho intentem sense renunciar a res.

I quin paper ha de tenir l'Anoia i Igualada a la nova vegueria?
És cert que l'organització territorial va ser una repartidora de delegacions. Crec que ara ja no estem en aquesta fase. No estem en la situació de fa 10 o 15 anys. El món funciona diferent, i per a nosaltres és una oportunitat en moltes coses: formació, ocupació, oportunitats per a les empreses... És un tema de millora del territori. L'Anoia i el Penedès han estat de les comarques de Catalunya que més han patit l'atur. Compartim coses, som complementaris i som mig milió d'habitants. Ha canviat molt la mentalitat del que és una vegueria.

I com ha de ser aquesta nova vegueria que ens dibuixa?
Crec que han de millorar molt les relacions i això només es pot fer millorant la mobilitat dins de les comarques. Està molt bé estar connectats amb Barcelona, i ens cal millorar més, i els de Manresa ho saben prou (els d'Igualada, també, per altres carreteres).

L'Anoia en paga un preu, del procés. Perd vuit municipis, els de l'Alta Segarra.
Bé, es va fer una cosa molt sensata que va ser demanar als de l'Alta Segarra, als vuit municipis, on volien ser. La Generalitat ho va demanar i la llei de vegueries que proposem modificar reflecteix aquest posicionament que van fer. Ara s'ha de veure com s'articula tot plegat. També som conscients que la llei de vegueries no s'aplicarà. Hi ha uns senyors a Madrid que van dir que d'això de les vegueries no en volien sentir parlar i que l'organització de referència serien les províncies. Serà complicat que es pugui dur a terme. Però és una manera de fer bullir l'olla i nosaltres hi hem de començar a treballar.

I com quedarà l'Alta Segarra? No tindrà comarca?
De moment són de l'Anoia, i la llei de vegueries la modifiquem, però no la podem aplicar. Calaf i les poblacions de l'entorn continuaran sent de l'Anoia, i ens els estimem i vetllarem pels seus interessos. Ara, haurem d'anar definint què acaba sent.

I què ha de ser, una comarca?
Això, no ho sé dir. Primer s'ha de demanar a la gent.

Vuit municipis poden fer una comarca? S'ha d'ampliar amb altres poblacions de la Segarra i el Solsonès, per exemple?
S'ha de veure. A la Segarra hi ha dos municipis que volen ser del Solsonès i no pas de l'Alta Segarra.

Cada municipi busca una situació que li pugui ser més favorable econòmicament, per subvencions, ajuts?
Jo diria que és un tema més d'estima. Jo crec que la convivència és bona a l'Anoia, tots plegats. Aquí es veurà l'experiència amb el Moianès com ha anat. Haurem d'analitzar el procés que han seguit.

I no hi haurà problemes?
No. Els serveis estaran garantits. Quan es decideixi si són comarca o no, o no s'integren, ja es decidirà d'on depenen. Però avui, o en el futur, tindran els serveis garantits. Jo també defenso els consells d'alcaldes i no pas els consell comarcals. Potser amb un consell d'alcaldes és més fàcil de pensar en una organització pròpia per a l'Alta Segarra. S'ha d'anar veient en el futur, però també hi ha moltes coses d'organització de l'administració i el ter-ritori que han d'anar canviant.

Aquest és un debat que tenim aparcat com a país, perquè ara estem pensant en si som estat?
No ho crec. S'han fet debats al territori sobre model de país. El món ha canviat i ens hem de posar al dia, i el debat l'estem fent.

La vegueria es crea aquest 2017, però de totes maneres tampoc podria entrar fins al 2018?
La llei de vegueries no es pot aplicar, però s'està treballant des de l'administració. Molts alcaldes ja treballem en aquesta organització. De moment és una voluntat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema