La creació de la nova vegueria del Penedès, que ha incorporat la major part de l'Anoia, ha deixat en terra de ningú la zona nord de la comarca, coneguda històricament amb el nom d'Alta Segarra, que es manté a la vegueria de la Catalunya Central, la seva posició geogràfica natural. Per aquest motiu, Calaf i els pobles de l'entorn queden en una situació insòlita a tot Catalunya: depenen d'una capital comarcal, Igualada, que ja no forma part de la seva mateixa vegueria, sinó de la vegueria veïna. L'Anoia passa a ser així l'única comarca a tot Catalunya que queda repartida entre dos territoris.

Si bé és cert que les vegueries només són àmbits de descentralització de la Generalitat, en espera del paper que acabin de tenir en el futur, la incertesa plana damunt dels municipis de l'Alta Segarra, que no saben si amb tot plegat perdran prestació de serveis. «Ningú no ens ha dit què hem de fer a partir d'ara», critiquen tots els alcaldes, lamentant la falta d'informació. Hauran de continuar tirant cap a Igualada, on tenen un Consell Comarcal adscrit ara majoritàriament al Penedès? Hauran de reforçar els llaços amb Manresa i Vic, on tenen els serveis descentralitzats de la Catalunya Central?

Però, fora de com quedi la seva relació amb Igualada i amb Manresa, la indefinició sobre el seu futur és el que més preocupa l'Alta Segarra. «Som a la cua de l'Anoia i a la cua de la Catalunya Central. I no sabem què serem en el futur», expressen els alcaldes.

Teòricament, la partició de l'Anoia hauria de donar peu a la reivindicació que l'Alta Segarra es converteixi en comarca pròpia. Però Calaf i els altres set municipis que actualment en formen part (els que s'han mantingut a la Catalunya Central) saben que no tenen prou pes demogràfic per ser comarca (entre tots plegats, no sumen ni 5.500 habitants, menys de la meitat que els del Moianès). I saben també que els costarà molt engrescar pobles limítrofs d'altres comarques (que formen part de l'Alta Segarra històrica) perquè se sumin al projecte d'una comarca nova. En tot cas, si fins ara l'Alta Segarra ja se sentia despenjada, el nou mapa territorial no fa res més que agreujar aquesta situació.