«La parotiditis, o galteres, és una malaltia vírica aguda i contagiosa que es caracteritza per la inflor d'una o més glàndules salivals, generalment les paròtides», segons la informació que recull el departament de Salut en el seu web corporatiu. La presència de la malaltia és difícil de detectar si no hi ha un símptoma evident i característic: que la inflamació de la glàndula paròtide, situada entre l'orella i la mandíbula, sigui evident també al rostre de la persona afectada.

Normalment la malaltia és benigna, sobretot en edats infantils, però, de vegades, poden aparèixer complicacions: la més freqüent en els nois, després de la pubertat, és l'orquitis (inflamació del testicle) i en les noies l'ooforitis (inflamació de l'ovari). En alguns casos també pot infectar el sistema nerviós central o el pàncrees, però és molt poc habitual.

Generalment, el temps que transcorre entre l'exposició al virus i el moment d'emmalaltir és de dotze a vint-i-quatre dies.

Signes poc clars

Les persones malaltes acostumen a trobar-se malament sense que hi hagi mostres clares de la malaltia: mal de cap, pèrdua de gana i febre baixa en poden ser alguns símptomes, però aquests mateixos es poden associar a altres malalties víriques.

També és una malaltia que, si no hi ha complicacions, no té un tractament. Es recomana repòs al llit, ingerir líquids i antitèrmics si són necessaris. El paracetamol és el medicament més habitual.

El millor remei per no patir aquesta malaltia és la vacunació amb la triple viríca (xarampió, rubèola i parotiditis) i, en principi, les persones que l'han patit queden immunitzades. La vacunació es pot aplicar en qualsevol moment.

Més brots des de fa 10 anys

A Catalunya, segons explica el departament de Salut en el seu web, des de l'any 2001 fins al 2006, la freqüència de brots de parotiditis notificats va ser molt baixa, entre 0 i 3 brots l'any.

L'any 2007, coincidint amb l'augment observat en altres països i en altres comunitats autònomes de l'Estat, es va registrar un important augment en el nombre de brots declarats, que van arribar a un total de 34. És difícil atribuir el repunt a una causa concreta, però l'element comú és que es tracta de població que no ha estat vacunada.

A partir de llavors, el nombre de brots declarats anualment va disminuir, i en van ser 12 l'any 2008, 2 l'any 2009, 4 l'any 2010, 7 l'any 2011 i 21 l'any 2012.