Cop de puny de l'Ajuntament de Calaf sobre les taules del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya: el ple d'aquest municipi reclama «el reconeixement urgent i efectiu de la comarca de l'Alta Segarra» per resoldre el conflicte territorial que se'ls ha creat amb l'aprovació de la vegueria del Penedès. Parlament i Generalitat han deixat 8 municipis (Calaf i el seu entorn) en una vegueria, la Catalunya Central, on la seva comarca no hi és representada (l'Anoia). La majoria de l'Anoia ha canviat de vegueria amb la creació de la del Penedès.

Als polítics de Calaf, amb dos grups que tenen representació a la coalició parlamentària de JuntsxSí, no els ha agradat que el Parlament hagi aprovat de manera definitiva un nou mapa territorial, amb 8 vegueries, sense haver resolt la seva situació. Els grups de CiU, JxC-AM i GIC-VV han aprovat per unanimitat una moció al ple en què, a part de reclamar la creació de la comarca de l'Alta Segarra, insten el Govern i el Parlament a obrir un procés per mirar si a part d'aquests 8 municipis també se n'hi afegeixen d'altres de la vora, i fins i tot algun dels que inicialment ha dit que s'estimava més anar al Penedès.

La moció de queixa que impulsa l'Ajuntament de Calaf es farà arribar a la resta de municipis afectats perquè també puguin sumar-s'hi en votacions similars als seus plens municipals. I també es donarà a conèixer a tots els grups parlamentaris perquè donin suport a les iniciatives que la cambra pugui aprovar en aquest sentit.

Els grups de Calaf també demanen una reunió entre els municipis i el departament de Governació per «trobar una solució definitiva a la situació d'interinitat», amb la voluntat de fixar un calendari.

En la moció aprovada, els grups de Calaf afirmen que els vuit municipis de l'Alta Segarra tenen vegueria (Catalunya Central), però no comarca, i denuncien que «novament restem en els llimbs de la indefinició administrativa sine die». I afegeixen que aquesta és «una situació que preocupa, i molt, la ciutadania, i les administracions locals per la perllongada sensació d'interinitat que perjudica la correcta planificació territorial».