La Mostra d'Igualada ha demostrat que també es pot atraure el públic juvenil al teatre amb representacions de temàtiques complexes, i fins i tot tabús, com el bullying, l'obsessió pel culte al cos, la identitat sexual i el drama de la guerra. Amb la voluntat que els programadors teatrals apostin per espectacles compromesos i que incentivin el debat entre els joves sobre problemes quotidians, els organitzadors del certamen han portat amb èxit vuit obres que tenien com a eix conductor qüestions socials punyents. L'aposta ha assolit l'objectiu: en les funcions en què no s'han exhaurit les entrades, s'han venut gairebé totes.
«Hem constatat que la temàtica, per complexa i punyent que sigui, no és un problema per atraure públic adolescent. Hi ha temes que en els espectacles infantils i juvenils no es tracten. Aquests espectacles també han agradat i, per tant, el que realment importa és el contingut artístic. És el factor determinant perquè triomfi», asse-nyala el director del certamen, l'igualadí Pep Farrés. L'any passat ja es va fer una aposta ferma per atraure els adolescents, un públic molt complicat perquè aparentment està poc interessat pel teatre, i després de l'objectiu assolit l'any passat, el següent pas ha estat proposar temàtiques que els colpeixin.
Aquest diumenge al migdia es va representar a l'antic Escorxador d'Igualada el musical Ningú et va dir que fos fàcil, en què la companyia Jove Teatre Regina converteix l'adolescència en una peça teatral trepidant que captiva els adolescents que la veuen. Una obra en què els personatges, alumnes d'un institut, amaguen sota la façana de la seguretat els temors de l'adolescència. Una jove que ha d'afrontar un embaràs no desitjat, un alumne que intenta amagar un assetjament escolar, un noi immigrant que se sent ignorat i una noia que no té clara la seva identitat sexual.
Després de la representació, hi va haver una trobada entre els actors i responsables de l'obra amb el públic adolescent que hi va assistir. Els comentaris dels joves espectadors no només posaven en evidència l'interès per aquestes temàtiques, sinó que es copsava que el públic d'aquesta edat vol veure espectacles que plantegin situacions punyents i els mantinguin atents al llarg de la història. Alguns la comparaven amb la sèrie de TV3 Merlí, per construir personatges amb què els joves se senten identificats.Captivar els adolescents
La productora de l'espectacle, Mariona Campos, explicava les dificultats d'atraure el públic adolescent i afirmava que, a part d'una bona posada en escena, parlar dels problemes que pateixen els nois d'aquesta edat pot ser «un ganxo» perquè s'interessin pel teatre. A La Mostra hi han assistit al llarg de quatre dies nombrosos programadors per veure l'oferta teatral d'aquest any, i es debatia sobre si les temàtiques punyents atrauen els joves. Tots tenen clar que el més important és una bona producció artística.
Maite Serrat encapçala el projecte Anem al Teatre de la Diputació de Barcelona, que proposa a escoles de vuit comarques de la província espectacles teatrals. «Les obres que portem també toquen temàtiques punyents, però no ens fixem tant en aquest aspecte, sinó en si és una bona proposta que, després, els incentivi a tornar al teatre», explica. Un dels principals reptes de comarques de fora de la zona metropolitana és aconseguir que els joves vagin a les sales de les seves ciutats, perquè «els que estan interessats pel teatre prefereixen anar a veure obres a Barcelona». Opina el mateix Òscar Rodríguez, programador del Sant Andreu Teatre, de Barcelona. «Nosaltres portem aquests tipus de representacions, però és cert que no són les que tenen més èxit. Però no crec que sigui per la temàtica, sinó que hi juguen altres factors en contra. Per exemple, n'hi ha que prefereixen anar al Lliure o al TNC», indica.
Dues de les obres amb contingut compromès més aclamades en aquesta edició de La Mostra han estat Euria, una posada en escena de la companyia basca Markeliñe que parla sobre el dol; i Limbo, de Les Impuxibles, un musical que aborda la transsexualitat. Àngela Jaume, programadora mallorquina i responsable de la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, explicava que volia portar aquest darrer espectacle a les Illes per a alumnes de batxillerat. «Són temes que criden l'atenció als joves, però és un públic que li costa anar a veure una funció i abans se'ls ha d'explicar de què tracta. És un perfil que hem de mirar», opina.
L'exprogramador de Xarxa Sant Llorenç de Morunys, i regidor de Cultura del municipi, Ferran Ginestà, explicava que aquest tipus d'espectacles poden funcionar, però que «és complicat programar en pobles petits», i la programadora de Palafrugell, Natàlia Cama, creu que «s'ha de treballar amb els instituts».
