Els veïns del barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui van haver de lluitar durant els anys del final del franquisme per aconseguir l'accés a l'aigua, un ambulatori, la llar d'infants, les escoles, o la urbanització dels bar-rancs. Quatre dècades després, Òmnium Cultural Anoia ha inaugurat l'exposició «La gent del barri dempeus», en què reconeix les lluites veïnals que van dur a terme els seus habitants en un exercici de memòria història.

La mostra ha obert les portes al Mont-Àgora, on s'estarà fins al diumenge 30 d'abril. Posteriorment anirà recorrent diversos espais de la població: la Vinícola, l'Ateneu del nucli antic, l'institut i la parròquia de Sant Maure.

El projecte s'emmarca dins de la iniciativa Lluites Compartides d'Òmnium Cultural, que pretén difondre les reivindicacions que han tingut lloc a Catalunya des dels darrers anys del franquisme fins a l'actualitat. «És un reconeixement de totes aquelles persones que han treballat pel bé col·lectiu i han tingut un paper destacat a configurar Catalunya tal com és actualment», explica Pau Ortínez, membre d'Òmnium Anoia. Així, en tot el territori ja s'han inaugurat més de 30 exposicions que comparteixen la temàtica de la lluita com a motor per a la millora de la societat.

«A l'Anoia, vam considerar que el moviment social més destacat que hi ha hagut les últimes dècades és el de Sant Maure, que especialment a través de l'associació de veïns La Convivència, durant la dècada dels 70, va haver de reivindicar un per un tots els serveis bàsics», exposa Ortínez.

L'exposició se centra en el període històric que va del 1972 al 1985 i explica amb imatges i textos quatre de les conquestes: l'educació, la salut, l'aigua i la urbanització. A més, també acosta, en format audiovisual, els testimonis de sis veïns de diferents edats i perfils que van participar en les lluites.

El barri de Sant Maure està situat en un dels extrems del municipi de Santa Margarida de Montbui, tocant al barri del Rec d'Igualada, on treballaven a l'inici gran part dels seus habitants. Pràcticament inexistent abans de la dècada dels 60 del segle passat, Sant Maure va multiplicar exponencialment la població amb l'arribada de famílies que, obligades a deixar les seves terres d'origen, trobaven feina a la indústria igualadina. Va créixer ràpid, sense planificació, amb la majoria d'habitatges d'autoconstrucció i la inexistència de serveis bàsics per viure-hi. La història de l'associació La Convivència és la història d'una lluita per aconseguir-los.