El pla de patrimoni d'Olesa posa en relleu els enteixinats

La població conserva sostres de final del segle XVI i principi del XVII

06.05.2017 | 07:08
Ermita de Sant Pere Sacama, a Olesa

La Diputació de Barcelona ja ha enllestit el Catàleg i pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del municipi d'Olesa de Montserrat, en el qual es destaca el valor del patrimoni d'enteixinats amb relleus de guix en els sostres de diverses cases, que poden datar-se de final del segle XVI i començament del XVII, i de portalades i finestrals de pedra. Entre altres valors, en l'àmbit de patrimoni, el pla també destaca la importància de l'ermita de Sant Pere Sacama i restes de l'antic castell, i de l'ermita de Sant Salvador de les Espases i restes del castell.

També ressalta el nucli antic de la vila d'Olesa, amb restes de l'antiga muralla, la torre del Rellotge, la plaça Nova, la plaça de la Cendra, la plaça de les Fonts i els car-rers Hospital, travessia de Tetuan, Montserrat, de l'Església, l'Arc de l'Església, del Forn, de Dalt, Sant Joan i Ample .

El treball també fa esment de l'important patrimoni industrial del municipi com ara les naus industrials Vilapou (antiga Catex), de Cal Pons, de Cal Montané, la fàbrica Vella del Molí; les xemeneies del Vapor Cremat i de Cal Montané; el molí de Gualba i el canal industrial, testimonis del passat i present fabril del territori. Com a exemples d'edificis d'arquitectura modernista, noucentista i historicista, destaquen els xalets Gori; l'ajuntament, que ocupa l'antic hotel Gori; les antigues Cotxeres, els Salistes, Cal Margarit, el Mercat Municipal, Cal Nicolau Ric, la Clota, Cal Milà, el convent de les Escolàpies, l'Hospital Nou i les Escoles Nacionals, tots ells aixecats a finals del segle XIX i inicis del segle XX. Així mateix, en l'àrea rural, l'interès patrimonial, diu l'estudi, recau en masies, com Can Llimona o Can Mercetó, i el conjunt de marges i de barraques de pedra seca olesanes.

Aquest document ha de servir per establir mesures per conservar el patrimoni, recuperar-lo i també millorar-lo. El treball, realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), cataloga un total de 205 béns que, segons la seva naturalesa i el tipus de valors associats, es poden classificar en béns arquitectònics i urbanístics, béns arqueològics i paleontològics i béns ambientals i paisatgístics.

Segons fonts de la Diputació, el treball, que s'ha desenvolupat al llarg de catorze mesos i amb un cost de 38.800 euros, permetrà apropar-se al conjunt de valors patrimonials. Ha estat dirigit per la historiadora Imma Vilamala.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema