La Residència Pare Vilaseca d'Igualada ha celebrat el seu 30è aniversari aquest dimecres amb una jornada de portes obertes i actuacions musicals, qie s'emmarquen dins els actes de la setmana de la Primavera Gran d´Igualada. A l'acte hi ha han assistir els residents i el personal actual, però també treballadors i persones que han tingut relació amb el centre en algun moment d'aquests 30 anys. Ha presidit la commemorarció l'alcalde d'Igualada, Marc Castells.

La celebració s´ha iniciat a les 11 del matí amb la inauguració per part de l´Alcalde d´Igualada i President del Consorci Sociosanitari d´Igualada (CSSI), Marc Castells, de l´exposició de fotografies dels 30 anys d´història d´aquest centre. La residència és va inaugurat l´any 1987 com a Fundació Municipal i des del 2004 està adscrita a CSSI. L´exposició d´imatges, ordenades cronològicament, està repartida pels passadissos del centre, començant a la planta groga i continuant per la lila, verda, rosa, blava, centre de dia i sala d´actes. Es mantindrà fins al proper 17 de juny, un mes.

L'alcalde d'Igualada ha fet una intervenció en la què ha afirmar que la ciutat "pot sentir-se orgullosa d´un centre com la Residència Pare Vilaseca, que és un referent en la prestació de serveis assistencials de màxima qualitat". I ha aprofitat la seva presència per anunciar que durant el 2017 s'afrontaran obres de millora com ara la construcció d´una nova sala d´actes polivalent. Per al 2018 es remodelarà la planta lila i es crearà la unitat de psicogeriatria i la de convivència. També es farab millores en els espais i despatxos que utilitzaran els professionals del centre, i s'instal·larà un nou generador elèctric.

La celebració va continuar amb actuacions musicals simultànies en 4 punts diferents dels jardins del centre, per part d´Igualada Latin Jazz Band, Doxy, Red Pèrill i Javier Gavara. Després hi hahagut un concert de la Coral de Santa Maria, i a continuació, parlaments per part de Maria Angels Riba, Directora Tècnica del CSSI, Jordi Ferrer, Gerent del CSSI i Carme Riera, quarta tinent d'alcalde i regidora d'Acció Social i Igualtat de l´Ajuntament d´Igualada. Maria Àngels Riba ha afirmat que "l´atenció personalitzada i amb tracte humà ha estat i continuarà sent la màxima prioritat del centre i de tots els treballadors que en formen part".

Jordi Ferrer, per la seva part, ha tingut unes paraules d´agraïment pels treballadors i voluntaris del centre i ha reafirmat la voluntat de la residència de continuar amb la seva missió d´assegurar la qualitat de vida de la gent gran i les persones en situació de dependència, amb el suport dels dos ens que formen el CSSI, l´Ajuntament d´Igualada i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Finalment, Carme Riera ha afirmat que la Residència Pare Vilaseca és "una peça clau" en la prestació de serveis per a les persones grans d´Igualada i el seu entorn, i ha manifestat la voluntat de l´Ajuntament d´Igualada de continuar donant la màxima prioritat a l´atenció a persones amb dependència.

La festa ha acabat amb reconeixements i un repartiment d'obsequis. S'ha destacat la donació de la família de Rosa Rosich, ja que les instal·lacions actuals es van fer una uns terrenys que van cedir. També es va reconèixer a les persones de més edat que actualment resideixen al centre, Antònia Ferrando, de 103 anys, i Evaristo Caballero, de 99 anys, i a la persones ateses amb més antiguitat al centre, Rosa Caballé i Albert Moix i Font. Entre els treballadors s'ha recordat a Manuela Roblas, i a dos treballadors del CSSI que han guanyat el sorteig d´un obsequi, Antònia Rodríguez i Valentí Claramunt. Un dels moments emotius ha estat l´entrega de l´obsequi sorpresa a l´Albert Moix, consistent en unes entrades per ell i un acompanyant per assistir el proper diumenge al darrer partit de lliga que disputarà el Barça amb l´Eibar, en una zona del Camp Nou habilitada per cadires de rodes.

Els primers impulsors de la residència, l´any 1970, van ser Teresa Mimó, vídua Riera, que era Presidenta de l´Associació de Vídues d´Igualada i Comarca, i mossèn Còdol. La idea inicial era la de convertir unes dependències del "Casal" en habitacions per a pernoctar-hi els avis i poder combinar-ho amb els serveis de menjador que es projectaven per a la "Llar dels Jubilats". Aquesta coordinació no fou possible, en no poder comptar "La Llar" amb els serveis de refectori. I l´any 1971, en l´opuscle editat per Càritas per la festivitat del Corpus, ja es demanava "una residència que sigui una veritable llar per acollir a les persones grans i donar-los el caliu que necessiten". L´any 1972, en una visita a la ciutat del ministre de Treball, Licinio de la Fuente, l´Ajuntament va oferir terrenys per fer-hi el centre, però el projecte es va anar ajornant.

En l´opuscle editat per Càritas l´any 1979 publica una carta dirigida al M.I. Ajuntament, subscrita pel seu Delegat, Sr. Manuel Castells, demanant que "procurin accelerar al màxim els tràmits per a la realització de la projectada Residència...". El mes de setembre del mateix any 1979, el Regidor del Departament de Serveis Socials de l´Ajuntament d´Igualada, Sr. Antoni Dalmau i Ribalta, s´entrevistà amb el Delegat Provincial del Serveis del Mutualisme Laboral, l´igualadí Sr. Salvador Mussons i Trullols, el qual fou el principal promotor de la "Llar del Jubilat" de la nostra ciutat, i persona molt interessada en la residència. En aquell moment la Seguretat Social es trobava en una greu crisi econòmica i el Ministeri de Sanitat i Seguretat Social en plena reestructuració. La residència sofreix un nou ajornament.

Des d'aleshores, diferents polítics, ja de la Generalitat van visitar la ciutat i es van comprometre a fer gestions perquè Igualada tingués una residèmncia, però no és fins la Fira de Setembre de l'any 1982, que l'aleshores conseller de Finances de la Generalitat, Ramon Trias Fargas, assisteix a la col·locació de la primera pedra. El31 d´octubre de 1983 es van iniciar les obres, però el projecte encara va patir canvis que en van anar demorant l'estrena.

L´import total de les obres i equipaments s´aproxima als 160 milions de pessetes. El finançament es va cobrir amb donatius d´estaments oficials, Ajuntament, Caixes d´Estalvis i particulars.Hivan posar diners: la Generalitat de Catalunya 75.000.000 pessetes, Ajuntament d´Igualada 25.500.000, Ajuntament d´Igualada, aval dels crèdits concedits per la Caixa d´Estalvis de Catalunya 40.000.000, Càritas Interparroquial d´Igualada 1.000.000, Fundació del Sant Crist d´Igualada 500.000, Caixa d´Estalvis de Barcelona 4.000.000, Caixa d´Estalvis de Catalunya 3.000.000, Caixa de Pensions "la Caixa" 2.150.000, Caixa d´Estalvis del Penedès 500.000, Caixa d´Estalvis de Manresa 500.000, Caixa d´Estalvis de Terrassa 500.000, Mútua Igualadina 1.000.000 i donatius de particulars 5.000.000.

Els seus impulsors, Marcel Castells i Camins i Aleix Castelltort i Miralda, van voler fer una residència que oferís una atenció especialitzada per a la gent gran en un entorn agradable i de repòs, com mai s´havia vist fins llavors a Igualada. D´aquesta idea va néixer la Pare Vilaseca, una residència diàfana amb grans finestrals, accessible i d´una sola planta, amb zones enjardinades i amb tots els serveis i les atencions que puguin necessitar els seus residents. En aquells temps la Pare Vilaseca es va convertir en una residència que era motiu d´enveja en moltes altres ciutats del país, doncs no era massa habitual que la gent gran més necessitada pogués gaudir d´un espai obert i amb un servei d´atenció mèdica gairebé permanent.

Finalment el dia 1 de juny de 1987, la residència es va poder posar en marxa. Hi van dormir els 10 primers residents. Per motius d´acoblament, els nous ingressos es programen a raó de 3 o 4 mensuals. A final d´any arribaven als 30 els residents. El dia 7 de gener de 1988 es fan càrrec de la direcció del centre les "Religioses Missioneres Filles del Cor de Maria", congregació dedicada a l´atenció de malalts i avis.