Després d'un intens procés de restauració, els gegants de la ciutat d'Igualada lluiran la seva nova imatge aquesta festa major, i que no es mostrarà en públic fins a l'inici dels actes, el 23 d'agost, al pati del Museu de la Pell.
Els gegants Reis són els propis de la ciutat d'Igualada, que també té les parelles de gegants de Font Vella, Sant Ignasi, Poble Sec, els Gegants Vells, i en Tonet Blanquer i Conxita la Teixidora. Els que ara s'han restaurat celebraran el 75è aniversari el proper 24 de juny, i aprofitant l'avinentesa, la junta de l'associació Dessota, que es cuida de la imatgeria festiva sense foc de la ciutat, va decidir fa uns mesos sotmetre les dues figures a un treball de millora i recuperació de la fesomia que tenien quan van ser construïdes, el 1943. La presentació del lífting que ha rejovenit la parella de gegants igualadins és el punt de partida d'una sèrie d'activitats que es duran a terme durant l'any per commemorar l'efemèride de l'aniversari.
Els gegants de la ciutat d'Igualada es trobaven en un estat força delicat de conservació tant de policromia, del cartró, com de l'estructura interna, fruit de les nombroses sortides, cops i algun petit ensurt al llarg de tots aquests anys, fet que encoratjà l'esmentada entitat a tirar endavant una restauració a fons que els permetés continuar complint els seus compromisos festius i, naturalment, assegurar la conservació d'aquests elements que formen part del patrimoni de la ciutat d'Igualada.
Una restauració completa
El mes de setembre passat es van iniciar les gestions pertinents per poder dur a terme el projecte, proposat des de l'Associació Cultural Dessota, gestora de la imatgeria festiva municipal, juntament amb el suport del departament de Promoció Cultural de l'Ajuntament. Durant diverses reunions es va programar i acordar tot el procés de restauració, tot tenint molt en compte que calia recuperar de nou les fesomies originals, deformades pels cops i les capes de pintura afegides, fruit de les diverses reparacions que s'havien acumulant al damunt amb el pas dels anys. Alhora, també es va decidir que es volia aconseguir uns gegants més manejables i lleugers. Seguint els consells i criteris dels membres de la junta de Dessota, es va encarregar la restauració al taller d'Aitor Calleja, constructor i especialista en imatgeria festiva, amb qui es garantiria el seu perfecte estat.
Durant gairebé sis mesos, Aitor Calleja i Mikel Eraso es van dedicar a decapar els bustos i les mans tot recuperant les formes originals. Cal destacar un elogiat treball en el rostre del gegant, molt desfigurat arran de les diverses caigudes sofertes al llarg dels anys, especialment les de l'any 2001 a Òdena i l'any 2005 a Capellades, els efectes de les quals deformaren totalment la seva fesomia i a la vegada en malmeteren el bust.
El procés va ser força complex ja que es va haver de retirar, amb molta paciència, les diverses capes de policromia i materials com ara cartró, massilles, fibres..., afegits en les diverses reparacions, fins arribar al cartró original. En el cas del gegant es va aprofitar per despullar-lo de totes les capes, i fins i tot de la perruca de cartró pedra que donava forma als seus cabells, fins arribar al cartró inicial, on es va procedir a fer la delicada feina de recomposició i remodelació del rostre. Feina que amb paciència i molta cura va aconseguir mostrar la seva imatge original. Durant el procés de decapatge es va descobrir la curiositat que el casquet que donava forma als cabells era totalment extraïble, i entre el casquet i la closca del gegant hi havia un grapat de fulls de diaris datats dels mesos de març i abril de l'any 1951, com a forma de farciment. Aquest fet va permetre deduir que el gegant ja havia tingut una caiguda durant aquell estiu i s'havia dut a restaurar al taller d'El Ingenio i, per tant, el seu rostre, concretament les galtes i els llavis, ja començaven a mostrar signes de deformació.
Durant aquests últims mesos en la seva estada al taller, també s'ha aprofitat per construir uns nous cossos i braços, molt més proporcionats, lleugers i resistents; ja que els originals estaven molt malmesos i el mateix constructor va desconsellar-ne l'ús. No obstant això, s'ha tingut molt clar que s'havien de conservar els cossos vells amb la voluntat d'exposar-los permanentment a la Casa de la Festa com a peça museística, i ampliar i enriquir d'aquesta manera els elements pedagògics divulgatius entorn dels gegants.
