L'exalcalde de la Torre de Claramunt Ramon Ferri, que havia liderat la llista de CiU a les municipals dels primers anys d'aquest segle, ha estat condemnat per prevaricació. En la mateixa sentència també es condemna, a pràcticament les mateixes penes, l'arquitecte municipal del moment. Se'ls considera els responsables d'haver permès la construcció d'un complex recreatiu en un sòl no urbanitzable i d'interès agrícola (a l'entorn d'una casa de pagès preexistent).
El titular del jutjat penal 8 de Barcelona, segons va publicar ahir InfoAnoia, ha condemnat l'exalcalde de la Torre de Claramunt Ramon Ferri a un any i tres mesos de presó i a nou anys d'inhabilitació per a càrrec public, i l'arquitecte municipal Jordi Cufí a un any i mig de presó i deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic, com a autors d'un delicte continuat de prevaricació urbanística per haver permès, entre els anys 2002 i 2006, la construcció d'un complex recreatiu en sòl no urbanitzable i d'interès agrícola, a partir de la masia de cal Tiquet. El magistrat també condemna els promotors particulars a quinze mesos de presó, 18 mesos de multa a raó de 3 euros diaris i 21 mesos d'inhabilitació per a exercir activitats professionals relacionades amb la construcció.
Les penes de presó inferiors als dos anys podria ser que no comportessin l'ingrés a presó dels condemnats; i la inhabilitació és una condemna que en el cas de l'exalcalde l'incapacita per a la vida política i en el de l'arquitecte per a la professional en l'àmbit de l'adminsitració pública.
La sentència indica que s'ha de fer enderrocar tot allò que es va construir en una zona agrícola. Deu petites edificacions d'entre 20 i 75 m² repartides pel solar, de 6.095 m². Els costos d'enderroc de les edificacions han d'anar a càrrec del propietari. A part d'actuar en sòl que no tenia la qualificació oportuna, la sentència també indica que per a algunes de les edificacions que s'hi van fer ni tan sols no hi havia permís d'obres. El fiscal de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, acusa el llavors batlle i l'arquitecte «d'actuar d'acord mutu i de donar diverses llicències d'obres, tot i ser conscients que no eren permeses per l'ordenament jurídic administratiu».
