La directora de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira Martínez, va reivindicar la importància del Congrés de Cultura Catalana, que es va celebrar al llarg de dos anys (1975-1977) a Olesa de Montserrat. Va fer la reivindicació davant dels assistents a l'acte que va tenir lloc divendres a l'auditori de la casa de la cultura de la localitat.
El congrés va mobilitzar molts sectors de la societat civil catalana i va suposar alhora una transició per a Catalunya. Amb aquesta proclama, Rovira va començar el discurs en l'acte commemoratiu del Congrés de Cultura Catalanaa Olesa. Un poble en el qual, va explicar el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Xavier Rota, molts dels seus ciutadans es van inscriure al congrés i van participar de les activitats d'aquesta mobilització social i cultural.
Una anàlisi en profunditat
En paraules de Rovira, el congrés va analitzar en profunditat l'estat de la cultura catalana en el seu sentit més ampli, perquè, no només va defensar la llengua catalana i va aconseguir que fos l'oficial, sinó que va abastar la totalitat de les temàtiques del que seria Catalunya: sanitat, recerca, economia, indústria, ordenació del territori, gestió ambiental. Aquests àmbits són sis dels 25 que es van posar a debat entre els experts i ciutadans per dur a terme les propostes fonamentals per al futur dels catalans. També va afirmar que el congrés va servir per crear organismes institucionals, explicar als ciutadans què és la Generalitat i qui és el President, i que va ser un marc de creació cultural que va permetre promocionar artistes. «El congrés va donar sentit al fet de ser un sol poble que va sortir lliure al carrer per aconseguir un futur millor i, això, ens ensenya la força de la societat civil per organitzar-se, per plantejar i per construir país», va afirmar Rovira com a punt i final del seu discurs.
A l'acte de celebració també hi va assistir l'alcaldessa d'Olesa, Pilar Puimedón, que, en la mateixa línia que Rovira, va remarcar el punt d'inflexió que va significar el congrés i va reivindicar la vigència actual dels acords que es van dur a terme en aquell moment per a la unitat de la llengua i la seva preservació. Un esdeveniment que, segons ella, volia ser una resposta a una política asfixiant i que va permetre avançar fins a un determinat punt, l'actual. «Que serveixi el 40è aniversari del congrés per recuperar aquestes reivindicacions i que ens permeti seguir endavant», va desitjar.