Olesa posarà ordre i criteri a l'hora d'establir per què i quan es posa el nom a un carrer. En el darrer ple municipal, celebrat al final de la setmana passada, la majoria de grups municipals representats al ple van aprovar «el Reglament del Nomenclàtor». De fet, hi van votar a favor tots menys el PP.

Expliquen fonts municipals que «aquest serà l'instrument per regular i establir els procediments necessaris per donar un procés de transparència i claredat a l'hora d'establir els noms dels carrers d'Olesa i la seva numeració, a través de la Comissió del Nomenclàtor». I és justament aquesta comissió, formada per la majoria dels grups municipals, la que ha treballat els dos últims anys per poder redactar aquest reglament. Bloc Olesà, ERC, PSC, PDeCAT-Demòcrates i Movem Olesa van celebrar l'aprovació d'aquest reglament, i ja s'han instat per afrontar la revisió d'algunes denominacions de carrers. Un dels que es volen canviar és el de Duc de la Victòria, i una de les voluntats és que entere els noms dels carrers d'Olesa hi apareguin molts més noms de dona. La dona és una de les grans oblidades als noms dels carrers de la majoria de ciutats i pobles del país.

El regidor de Cultura, Xavier Rota, va destacar durant el ple de dijous passat que el nomenclàtor «és el signe d'identitat de la nostra vila», ja que parla de la història local i és «un mirall del que hem sigut i del que som». Tot seguit, el regidor va fer un repàs històric del nomenclàtor olesà. Concretament, Olesa va elaborar el seu el nomenclàtor oficial el 1858. Fins aleshores, els noms dels carrers i les places els havien posat, de manera espontània, els mateixos olesans i olesanes, i s'havia anat transmetent de manera oral generació rere generació. Després del primer nomenclàtor, amb la planificació de l'eixample, el 1901, i la seva ampliació el 1932, es van obrir a Olesa nous carrers, i per tant, es van haver de posar nous noms. El nomenclàtor olesà, va detallar Rota, també ha experimentat variacions en diferents èpoques, amb canvis de noms durant la Segona República, la guerra civil i l'etapa franquista, fins que el 1979 es va materialitzar el retorn als noms tradicionals i la retolació en català acordats el 1976.

Roca considera que la confecció i aprovació del nomenclàtor «ha d'atendre els canvis socials i culturals» i que per aconseguir aquesta finalitat caldrà fer els processos participatius necessaris. Tot plegat, amb l'objectiu que l'elecció del nom d'un carrer o plaça «no sigui arbitrària», sinó que s'esculli «amb consens i transparència», i reflecteixi, per exemple, l'equitat de gènere o la lluita per la recuperació de la memòria històrica, segons s'explica en el web municipal de l'Ajuntament d'Olesa.

En la mateixa informació la regidora d'ERC Mireia Monfort explica que cal fer una revisió del nomenclàtor, i sobretot canviar alguns noms de carrer, com el de Duc de la Victòria, que és una demanda no només d'alguns partits sinó també veïnal de fa molt de temps. Pel grup del PDeCAT-Demòcrates, Mercè Jou va coincidir a reclamar el canvi de nom d'alguns carrers «atenent a la memòria històrica», i reclama un espai per al referèndum de l'1 d'octubre. Jou també va dir que caldria dedicar més carrers a gent d'Olesa i sobretot, a les dones.

En nom de Movem Olesa, el regidor Jordi Cornellas demana una petita modificació del reglament perquè inclogui que a la comissió del nomenclàtor hi haurà, més enllà dels membres de cada grup municipal, dos vocals proposats pel regidor de Cultura amb el consens previ de la majoria d'integrants de la comissió del nomenclàtor (al redactat només hi constava que la comissió faria un informe sobre aquests integrants).