Un jutjat ha condemnat a set mesos de presó i nou d'inhabilitació l'exalcalde del Bruc (Anoia) per provocar un abocament d'aigües residuals en autoritzar la canalització d'aigües residuals amb una canonada sabent que podia provocar una contaminació "greu" per a la salut i l'entorn.

Segons la sentència, a la qual ha tingut accés Efe, el jutjat penal número 26 de Barcelona condemna l'exalcalde del Bruc Carles Castro (CiU), així com l'exsegon tinent d'alcalde i regidor de Serveis Municipals Antolín Domínguez, a set mesos de presó, nou d'inhabilitació per a un càrrec públic i una multa de 1.440 euros per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.

Els fets van començar el 2013, quan els condemnats van encarregar la construcció d'una canonada que canalitzés les aigües residuals de la Urbanització Montserrat Parc, al terme municipal del Bruc, arran de les queixes dels veïns per la falta de canalització d'aquestes, que quedaven embassades davant dels habitatges.

Amb aquesta canonada, les aigües residuals urbanes que generava diàriament la urbanització anaven a parar directament a un torrent que desembocava a la Riera de Periola, "coneixent i assumint" els condemnats que "es contaminaven les aigües subterrànies" vinculades a aquest torrent, generant així "un risc greu per a les condicions ambientals del mateix i per a la salut humana".

El recorregut d'aquests abocaments també arribava a l'interior de la Bauma de Can Solà, un "espai natural únic" que, amb el torrent afectat, s'ubica a l'Entorn de Protecció de la Muntanya de Montserrat, al parc natural del mateix nom.

La construcció d'aquest tub de canalització, per afectar "el llit d'un torrent públic", havia de comptar amb l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que l'ajuntament tampoc va sol·licitar en cap moment.

Arran d'aquests abocaments, que "no eren ignorats" per l'alcalde i el tinent d'alcalde, ja que havien rebut sancions prèvies per part de l'ACA l'any 2011, agents dels Mossos d'Esquadra de l'Àrea de Medi Ambient van dur a terme una investigació sobre la contaminació d'aquestes aigües.

En concret, els agents desplaçats a la zona van destacar la "forta olor putrefacte a aigües residuals i fecals", i van acreditar que les restes dipositades recordaven a "una claveguera a cel obert".

Les mostres que van prendre, després de ser analitzades per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona, van determinar també la "greu contaminació" que generava aquesta actuació, amb "greu risc per a l'ecosistema natural, el medi ambient i la salut humana".

La sentència també recull que, en conèixer les investigacions de la policia, els implicats van ordenar "urgentment" la construcció d'un dipòsit que recollís les aigües residuals, "evitant d'aquesta manera continuar amb les conseqüències mediambientals nefastes", i permetent "que es pal·liés la contaminació generada".

Aquesta circumstància, encara que acredita com a "evident" que els implicats sabien de l'existència de l'abocament, així com "la toxicitat o contaminació que aquest podia causar", els ha suposat una atenuant per reparació dels danys del delicte.

La sentència defineix com a "sorprenent" que el dipòsit no fos construït abans, en veure "la urgència" amb què va ser adjudicat quan els actuants van tenir coneixement de la investigació que la policia estava duent a terme, i tenint en compte la seva "quantia mínima" respecte al pressupost amb el qual comptava l'ajuntament.

"Els acusats no només van permetre els abocaments contaminants directament i sense control al llit del torrent", afirma la sentència, "sinó que podent evitar" els abocaments, no decideixen construir el dipòsit "fins que es veuen immersos en el procediment judicial".

Els condemnats, a més, coneixien "l'existència des d'anys anteriors dels problemes de les aigües residuals urbanes de la urbanització", i no van trobar "una solució efectiva quan estaven en disposició de dur-la a terme en la seva condició d'alcalde i tinent d'alcalde del municipi".

Un abocament com el que va generar la seva actuació, segons manté la sentència, "és clar que no es precisa d'especials coneixements en matèria d'ecologia" per saber que "genera contaminació i afecta els ecosistemes de la zona i causa evident risc als aqüífers i a la salut humana".