Els aeròdroms d'Òdena, a l'Anoia, i el d'Alp, a la Cerdanya, estan monitoritzats en una prova pilot. La informació de les naus que aterren i s'enlairen queda enregistrada. Són, conjuntament amb la base d'helicòpters de Tírvia (Pallars Sobirà), els primers a formar part d'un projecte que la Generalitat voldria estendre pel territori.

A través d'unes càmeres de vídeo i de fotografia el centre de control situat a l'avinguda Litoral de Barcelona, té una visió en directe sobre sobre l'operativa que es du a terme a la pista i, també, un registre de les naus que han aterrat i s'han enlairat. Aquesta dades donen una informació que és útil per a la gestió i per a la seguretat de les pistes i de les naus. Les càmeres capten la matrícula de cada aparell, i aquesta és una dada important per a unes instal·lacions que no tenen servei les 24 hores del dia. I a través de la matrícula, es pot accedir a saber en quin país té llicència l'aparell i qui n'és el propietari.

Al mateix temps, però, a l'entorn de cada aeròdrom, la Generalitat també ha instal·lat sonòmetres, i amb aquests aparells al mateix centre es reben les dades sobre el soroll que fan els aparells, amb advertiments per si estan per sobre dels decibels permesos. En el cas d'Alp, hi ha sonòmetres als nuclis de Sanavastre i Soriguerola, i pel que fa a Òdena, a l'escola bressol d'aquest municipi, segons ha explicat Moisès Moreno, tècnic d'Aeroports de Catalunya.

I hi ha una tercera part d'informació, que igualment és molt important, que és la meteorologia: tant Òdena com Alp disposen d'estacions de la xarxa del serveis de Meteorologia de Catalunya. Els monitors dels aeròdroms, però, tenen la particularitat de rebre les dades de velocitat i direcció del vent tal com les fa servir el sector, és a dir, la velocitat, en nusos, i la direcció del vent, en graus. Amb un creuament de dades entre les hores d'aterratge i enlairament i les de so captat es podrien identificar els aparells que volen fent més soroll del que està permès (88 decibels és el màxim, i aquest límit s'hauria de superar 5 vegades per considerar que supera el màxim legal).

El món de l'aviació en avionetes, planadors o ultralleugers té dificultats de control perquè es tracta de bases petites, sense infraestructura ni sistemes sofisticats de control aeri, on normalment s'opera atenent a la visió dels pilots. A més a més, la majoria de camps són de propietat privada, amb la qual cosa la Generalitat ha iniciat aquesta prova pilot amb totes les precaucions. Es pretén, però, que el model es pugui imposar a la totalitat del territori. S'ha començat pels d'Òdena i Alp perquè són de titularitat pública, de l'Ajuntament del municipi on és i el d'Igualada en el cas de la pista anoienca, i del Consell Comarcal en el de la Cerdanya.

La Generalitat va mirar models d'Estat Units i Canadà a l'hora de fer el català, i també va tenir en compte l'experiència que tenien en centre de monitoratge per al control de les carreteres.

Ricard Font, secretari d'Infraestructures i Mobilitat, considera que el sistema és molt útil a hores d'ara per «al control i per a la seguretat». Un control, però, de les operacions, no pas de l'espai aeri, que aquesta és una funció que en aquest tipus d'instal·lació no és necessari. Els pilots, en aquestes pistes, han d'aterrar i enlairar-se segons les condicions visuals que tenen.

Font anuncia que la voluntat del Govern és «fer aquestes instal·lacions de control de vídeo a totes les instal·lacions del país». Un cop es comprovi que el sistema funciona i és útil, una vegada superi aquesta fase de proves, Font considera que s'hi poden anar sumant aeròdroms perquè el cost és petit.

La Generalitat no té previst, en aquests moments, canviar el tipus de pistes que hi ha, en tot cas millorar les existents. En canvi, sí que pot ser que faci alguna altra base d'helicòpters, com la se Tírvia, que tenen una funció molt pensada per a temes de transport sanitaris urgent i rescats a muntanya.

Font ha explicat que el model a seguir a tot el país és el de les car-reteres. I també ha valorat positivament l'experiència dels ports, on un sistema similar «ha permès de treure moltes barreres a l'hora de tenir el control de les instal·lacions». «Avui la seguretat ens la dóna una càmera», afirma.