Cada vegada són més els nens i adolescents als quals es diagnostica TDAH, trastorn oposicionista desafiant o altres trastorns quan, en la majoria de casos, no és una malaltia mental, sinó un malestar o una dificultat que té a veure amb factors socials o ambientals. Experts reunits en una jornada de l'Àrea Infantojuvenil de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries que va tenir lloc ahir van debatre sobre el fenomen anomenat psicopatologització, en què s'atribueixen explicacions patològiques a comportaments o problemes que, en realitat, són normals.
«Cada cop afloren més categories diagnòstiques que classifiquen la diferència i el malestar, de manera que el concepte de salut es fa cada vegada més estret i limitat, i es titllen de patològics problemes que abans no es consideraven mèdics», explica Roger Ballescà, psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. «La ràbia, l'avorriment, la timidesa o el dol, entre molts altres aspectes, són desconforts normals en la infància i l'adolescència que no han de tenir necessàriament una explicació patològica», afegeix Ballescà.
Agustí Bonifacio, treballador social de l'Hospital Sant Joan de Déu, va explicar que els recursos d'atenció a la salut mental infantojuvenil es troben amb un important nombre de demandes urgents que estan relacionades amb factors ambientals o que, fins i tot, podrien considerar-se «exclusivament socials». «Seria important, en tant que sigui possible, discriminar quines situacions sí que requeririen d'un ingrés o abordatge de salut mental a un dispositiu de tercer nivell i quines, en realitat, demanarien una actuació de tipus social exclusiva o prèvia», va assenyalar.
Al llarg de la jornada, es va parlar del concepte de «desresponsabilització social» i del paper de la família i l'escola. Així, els experts van assenyalar que la família ha de tenir un paper actiu en l'educació dels fills i una participació més explícita a l'escola. «De vegades, els pares busquen una explicació patològica perquè aquesta és la tendència social actual, l'atribució externa dels problemes», va explicar Roger Ballescà, psicòleg del Sagrat Cor. «Però que un nen presenti problemes d'aprenentatge a l'escola en mig d'un procés de divorci pot ser completament normal».
Per la seva part, Segundo Moyano, educador social, doctor en Pedagogia i director del Grau d'Educador Social de la UOC, va assegurar que hi ha una certa tendència a situar l'explicació del treball educatiu sota paràmetres psicològics, proposant algunes aproximacions que acaben tenint com a únic camí pedagògic recórrer el marcat per un diagnòstic psicològic. «De la mateixa manera, i de forma paral·lela, assistim a una proliferació contínua de dificultats importants a l'hora d'elaborar conceptes educatius, des del mateix discurs pedagògic, per tractar les situacions pràctiques en entorns educatius»,va afegir Segundo Moyano.
En la mateixa línia, Maribel Blázquez i Mònica Castro, referents d'Atenció Inclusiva (RAI) dels serveis territorials del Baix Llobregat, van assenyalar que l'escola ha d'intervenir en l'entorn que acull l'infant i no només en el subjecte com a nucli origen de la situació, «deixant enrere la visió rehabilitadora i incidint en les condicions que afavoreixin el ser-hi, el participar i l'aprendre».
Recursos i coordinació
Durant la 6a Jornada de l'Àrea Infantojuvenil també es va fer referència a la manca de determinats recursos comunitaris i d'accions preventives, així com als problemes de coordinació entre dispositius de la xarxa sociosanitària i de protecció.
Segons Agustí Bonifacio, treballador social de l'Hospital Sant Joan de Déu, això podria explicar la creixent demanda que s'observa en l'àmbit de l'atenció a la salut mental infantojuvenil.
