La plaça que queda entre el Museu de la Pell d'Igualada i l'adoberia Bella va quedar plena de taules en el sopar groc que la ciutat d'Igualada i la comarca de l'Anoia va oferir la nit de divendres.
Més de 500 comensals van participar en aquest àpat col·lectiu, que, com explica la vicepresidenta segona d'Òmnium, la igualadina Marina Llansana, és un punt de retrobament per a la gent més compromesa i més col·laboradora del procés, i un dia per omplir les guardioles que serveixen per assumir les despeses del procés.
El sopar groc d'Igualada va ser un èxit tant per l'assistència com per l'activació d'una cinquantena de voluntaris que es van posar al servei dels cuiners i l'organització de l'acte.
Quatre xefs igualadins, coordinats per Joan Fontanella, van preparar l'àpat. Plats cuinats, molt elaborats, segons expliquen fonts de l'organització, Òmnium i l'ANC d'Igualada, amb la col·laboració del Casal Popular Foment.
Les conselleres Alba Vergés, Laura Borràs i l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, es van dirigir als assistents a l'inici del sopar. També van parlar els vicepresidents de l'ANC, Pep Cruanyes, i d'Òmnium, Marina Llansana.
La cloenda es va reservar per als familiars de presos, Ferran Civit, marit de la consellera exiliada Meritxell Serret, i Meritxell Lluís, esposa del que era conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.
Marina Llansana destacava la gran col·laboració que havien trobat els organitzadors amb diferents empreses i entitats, amb els col·lectius de músics per la llibertat, que van interpretar diferents peces, perquè totes aquestes col·laboracions serveixen per poder fer més aportació a les guardioles que després serveixen perquè es puguin assumir les despeces que genera la situació de presos i exiliats. En aquest cas, els diners seran per a la Societat Catalana del Dret Civil, que integren els familiars.
Òmnium i ANC tenen una altra caixa de solidaritat, que és d'on han sortit els diners per pagar les fiances, però que en aquests moments «malauradament», segons explica Llansana, «no l'estem utilitzant» perquè els jutges no dicten condicions per a cap posada en llibertat.
