L'11 de setembre passat la Plataforma per una Vegueria Pròpia, en favor de la vegueria del Penedès, va celebrar el cinquè aniversari amb les mateixes reivindicacions que el 2004. Parlem amb el portaveu Fèlix Simon.

En quina situació administrativa es troba l'àmbit funcional?

El 5 de desembre del 2007 s'aprova per segona vegada l'àmbit funcional. El reglament del Parlament diu que s'ha de portar a la pràctica en quatre mesos, però el govern es pren temps i prioritza el que li interessa. En aquest cas, el conseller Nadal prioritza que s'aprovin els plans parcials i no veure's en l'obligació de modificar els de la Catalunya central, Tarragona i l'àmbit metropolità. Segueixen una política de fets consumats per guanyar temps.

Sembla que l'àmbit funcional és factible a partir del març del 2010, però nosaltres continuem amb la idea que això ho retardaran el que puguin. Així, quan s'hagi de tirar endavant el pla parcial del Penedès, ens trobarem que els altres tres ja seran aprovats.

I pel que fa a la vegueria?

Tenim la teoria que el juliol passat Governació i Política Territorial van acordar crear l'àmbit, però no la vegueria al Penedès. Es diu que al govern hi ha un consens de set, però és fals, perquè ERC i ICV estan a favor de la vegueria. Per les raons que sigui, per interessos polítics o perquè falta un any per a les eleccions, Nadal va fent el seu camí i les vegueries no les veurem fins a la legislatura vinent. Si el Tribunal Constitucional no permet que es prevegin les vegueries, la màxima aspiració de qualsevol territori serà l'àmbit funcional. Serem al cim, com els altres.

S'hauria d'exigir més a ERC i ICV, partits al Govern?

Nosaltres els demanen que siguin coherents. No és acceptable tenir dos discursos: un al territori i al grup parlamentari i un altre al govern. Allà no hi ha la valentia de deixar-ho clar i exigir que es tiri endavant l'àmbit i que es deixi de parlar del consens amb set. El consens amb set és una decisió unilateral.

Com valora les esquerdes a l'Anoia?

Hi ha la sensibilitat de l'alta Anoia, amb set municipis. Ho vam acceptar des d'un principi. De la resta, només ens queden aquells municipis en què hi ha majoria socialista i on no s'han portat les mocions a debat. A l'Anoia el debat ha anat més lent, perquè cal fer pedagogia per poder prendre una decisió. També hi ha altres municipis que no són a les quatre comarques que volen sumar-s'hi. Però això no es un exèrcit de conquesta i el mateix territori ha d'escollir el seu futur. Estem segurs que si es crea l'àmbit, els Ajuntaments de majoria socialista de la conca d'Òdena es veuran alliberats de compromisos de partit.

Com es repartiria la capitalitat de la vegueria amb quatre ciutats més o menys iguals?

Sempre hem defensat que no volem una capital. Hi ha quatre capitals de comarca (Igualada, Vilafranca, Vilanova i el Vendrell) que lideren sectors econòmics que es complementen i no es fan competència. Si es van descentralitzant els serveis, per què no es pot fer en les quatre capitals? La xarxa que es farà en el territori s'hauria de basar en els quatre pivots. Tocaria que els quatre alcaldes poguessin negociar amb les conselleries quin servei és millor que vagi a Igualada i quin a Vilafranca. Qui té la capitalitat es beneficia d'unes infraestructures molt importants. Només cal veure què es fa a Tortosa i a Girona. L'oportunitat de tenir llocs de treball qualificats l'han de tenir les quatre capitals.