Antoni Dalmau demana el retorn dels donatius de Millet a forces polítiques

F. V.IGUALADA
L'igualadí Antoni Dalmau, vocal de la Fundació de l'Orfeó Català-Palau de la Música, considera necessària la "renovació en el model d'organització" de l'entitat després del cas Fèlix Millet. També reclama que Àngel Colom i CiU (o la Fundació Trias Fargas) haurien de tornar tots els fons que van rebre per mitjà de Millet, ja que les explicacions que han donat "semblen molt insatisfactòries". Fèlix Millet, que va confessar per carta que s'havia apropiat per a finalitats pròpies 3,3 milions d'euros que havien d'haver estat destinats a l'entitat, ha estat citat als jutjats el dia 19 d'octubre en relació amb aquest cas. El fiscal, però, ja ha apuntat en els darrers dies que el forat creat per Millet podria arribar a 10 milions d'euros.
L'escriptor i expolític anoienc expressa en declaracions a Regió7 que "hi ha d'haver una renovació en el model d'organització, en la política artística, en la concepció de la presidència, que ha de deixar de ser executiva", a la Fundació del Palau, en primer lloc. També considera que el canvi passa per "la transparència i control de la gestió" però, d'altra banda, creu que "malgrat la desconfiança, tothom distingeix perfectament entre les malifetes de l'antic president i el nou equip de direcció".
El xoc que ha causat la descoberta de tota l'actuació de Fèlix Millet i el segon de bord, Jordi Montull, i l'opacitat de la seva gestió al capdavant del Palau ha de possibilitar, segons va manifestar Dalmau en un escrit recent, "una estructura nova que simplifiqui la complexitat de l'actual". L'organigrama antic "era molt difícil de controlar. Un conglomerat com el que Millet va crear (associació, fundació, consorci), en el qual exercia una presidència executiva des de fa molts i molts anys", era de fiscalització molt difícil. Millet, en assumir les regnes del Palau, va fer importants actuacions de manteniment. Dalmau admet que "hi ha hagut, això sí, un excés de confiança, tant pel cognom com pels resultats aparents de la gestió, que semblaven molt brillants, i ho són en un cert sentit".
Preguntat pel paper que pensa tenir en la nova etapa que s'obre a la fundació, el que va ser durant cinc anys president de la Diputació de Barcelona considera que "en el terreny personal, no tinc cap idea feta". Ho deixa per a l'assemblea de l'Orfeó, que serà el proper desembre: "ja tindrem temps de parlar-ne". Fins a aquell moment, actuarà com a presidenta Mariona Carulla, que dijous passat va rebre el suport del President de la Generalitat, José Montilla, i d'altres institucions, en l'acte d'obertura de la temporada al Palau.
En el moment de destapar-se el cas, el juliol passat, quan es va començar a instruir la causa, Dalmau explica que "les reaccions van ser d'estupefacció i incredulitat". Amb la notícia sobre la taula, van tornar a veure el principal implicat de l'escàndol en una darrera junta. "Millet va assistir després a una reunió de la junta en la qual va presentar la dimissió. No va fer referència a la seva conducta, només a la querella i a l'escorcoll del Palau", comenta el membre de la junta. Ara, amb la polèmica candent i omplint pàgines cada dia -el fins ara tresorer, Pau Duran, acaba de ser destituït-, Dalmau creu que, malgrat tot, no pot ser instrumentalitzat l'afer en clau social, contra la burgesia catalana, ja que l'Orfeó i el Palau de la Música "són un símbol de catalanitat, però els seus orígens no són burgesos sinó populars. Una altra cosa és que, darrerament, la fundació li ha-gués conferit un altre caràcter. La massa social, però, és interclassista".
Una qüestió més delicada és l'enrenou polític. Antoni Dalmau lamenta que "les reaccions d'Àngel Colom (que va rebre diners per pagar els deutes del PI) i CiU (o la Fundació Trias Fargas) em semblen molt insatisfactòries". Considera que "haurien de retornar uns diners que no eren de Millet sinó de l'Orfeó i del Palau de la Música. No pot ser que aquests diners s'hagin esmerçat a finançar partits polítics".
(Més informació a la pàg. 25)