Prenafeta, ´l´altre de Pujol´

B
altasar Porcel, en un col·loqui, el 2006: "Lluís Prenafeta em va explicar que quan va entrar a la Generalitat amb el President Pujol, aquells dos senyors baixets i una mica grassets van arribar sense saber massa què havien de fer". La imatge és versemblant; per aquells dies Pujol va dir a Prenafeta: "Lluís, ara mateix la Generalitat som tu, jo i aquest despatx".
El President tot just elegit, amb una visió clara del país que volia construir, necessitava al seu costat un llauner eficient que engegués i mantingues greixades les màquines, i aquest membre d'una família d'empresaris de la pell ?-Típel, on als anys vuitanta va treballar Artur Mas, com a director financer, i on Jordi Pujol fill va tenir la primera feina-, que li havia estat recomanat per Marta Ferrusola, semblava capaç de fer-ho i a més a més li professava una lleialtat absoluta.
Secretari general de Presidència des del 1980 fins al 1990, a Prenafeta (Ivars d'Urgell, 1939) se li atribueix haver rebut dues línies principals de comanda. Per un costat, portar la relació del govern i el partit amb el món financer, una tasca en la qual anava de bracet amb Macià Alavedra, entre altres, configurant el que es va anomenar "sector dels negocis" dins de CDC, i que era vist amb recel pels sectors procedents de la militància cultural i professional. Per l'altre, se li va encomanar la política de comunicació, tant en l'àmbit institucional, amb la creació de TV3 i Catalunya Ràdio, com en el privat, un terreny en què el pujolisme sempre ha intentat i mai no ha aconseguit disposar de mitjans propis i que a més siguin rendibles. Així, va impulsar el diari L'Observador, tan efímer com ruïnós.
Va deixar aquest càrrec l'any 1990, desgastat per l'exercici del poder, les tensions internes del partit -entre d'altres, amb Miquel Roca- i diferents actuacions judicials que van acabar en no res però li van amargar l'existència. Va reaparèixer al cap d'una dècada per promoure la Fundació Catalunya Oberta, un think tank de pensament liberal, que compta amb nombroses plomes del periodisme català. Mentrestant, segons una hagiografia de la mateixa fundació, s'ha dedicat a l'assessorament empresarial en els sectors immobiliari i elèctric.
Per cert: segons Baltasar Porcel, quan aquells dos "senyors baixets" van entrar a palau "hi van trobar el secretari de la Diputació Provincial, que feia de secretari feia mil anys i s'hi havia passat tot el franquisme. Prenafeta li va dir: "escolti, i què m'aconsella vostè?". I aquest va contestar: "miri, si no fa res li pot anar bé, però si fa alguna cosa pot acabar a la presó".