El bisbat planteja construir una nova església a Igualada

M. RIERA/ACN | VIC
El bisbat de Vic considera que en els propers anys seria necessari començar a plantejar la possibilitat de construir esglésies noves al sector del Nadal de Vic i al nord de l'avinguda de Catalunya, l'antiga nacional II d'Igualada, nous barris d'aquestes ciutats.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, va assegurar ahir, dimarts, durant la presentació de la Jornada de Germanor que es fa aquest diu-menge a tots els bisbats, que estudien la possibilitat d'adquirir terrenys per planificar la construcció de nous temples. El bisbat de Vic va tancar l'exercici 2008 amb un dèficit de 169.000 euros. El moviment econòmic de la diòcesi, que inclou vàries comarques de l'àrea de la Catalunya central, va ser l'any passat de 10, 6 milions d'euros.
Romà Casanova va afirmar, durant la presentació dels números del bisbat del 2008, que Vic i Igualada serien les dues ciutats on seria més necessari ampliar el nombre d'esglésies pel seu creixement urbanístic. "La nostra missió és anar a cercar la gent", explica Casanova, que afegeix que "si creixen barris nous també hi cal presència de l'Església". Avui per avui, Igualada no té cap construcció religiosa més enllà de la línia de la vella N-II, un dels seus sectors de creixement més importants. El bisbe ha admès que, en tot cas, els projectes encara estan molt a les beceroles.

Manresa, "ben coberta"
Un altre cas és el de Manresa, un espai on Casanova ha assegurat que està "bastant cobert" i ha destacat que el 2006 va entrar en servei la darrera església, al barri del Xup. En canvi, a la capital osonenca, la darrera església que va entrar en servei va ser la parròquia de Lourdes els anys 70.
L'ecònom del bisbat, Joan Carles Carles, considera que les previsions d'ingressos s'han acomplert, excepte les rendes per béns immobles, que s'han reduït notablement. El fet que, a diferència dels altres anys, el bisbat no hagi pogut vendre cap immoble ha estat el motiu del "petit desajustament". Els 10,6 milions d'ingressos han estat procedents majoritàriament de l'aportació dels fidels. La resta d'ingressos provenen en el 13% de les aportacions de la Conferència Episcopal Espanyola i en el 9% de subvencions.