Recentment, dins el cicle quinzenal de xerrades que té lloc a Calaf, anomenat Tenim un problema, i que consta de la projecció d'una pel·lícula i el posterior debat sobre els continguts, una sessió va tenir color i accent argentí. El film projectat va ser Luna de Avellaneda (J. J. Campanella, 2004) i el convidat va ser l'arquitecte originari del Con Sud Gustavo Barba, que va desgranar l'actual situació a Calaf davant la reforma del nucli antic.
Hem d'entendre que s'està perdent una oportunitat, amb la reforma actual del nucli antic de Calaf? Què significa "és a la venda"?
Crec que no estem perdent una oportunitat, en absolut, sinó que la guanyem. Depèn de com es reformi el nucli antic, perquè podem fer design, posar quatre grues i gent vestida amb l'uniforme fluorescent, o invertir en projectes estructurals que generin activitat i donin vida. Per què "en venda"? Perquè literalment és ple de cartells que ho diuen. Sense metàfores, el barri està mort. N'han marxat els joves i hi ha un urbanisme retro i de zonificació que resulta asfixiant. Han tancat la darrera botiga de verdures, per exemple. Tot el que hi quedava de vida es mor davant la burocràcia i la passivitat de l'Ajuntament.
Una de les apostes que es plantegen per a la revitalització del nucli antic és tornar-hi el mercat. És un dels pilars per crear una nova centralitat?
El mercat va ser la vida d'aquesta comarca des del segle XIII, i dic comarca perquè crec que és un error delimitar el nucli antic per una qüestió operativa a un recinte excloent com el dibuix d'una muralla. Crec que la mirada ha de ser més àmplia: el mercat pertany a un àmbit que desborda el nucli antic i, encara que la inversió es concentri en la zona, un projecte així actua com un element dinamitzador per a la regió. Per exemple, el mercat que s'organitza per la festa major crea un esquema que es pot potenciar i dinamitzar, perquè està demostrat històricament que funciona. En resum, mercat i nucli antic són indissociables i haver-los separat a la dècada dels vuitanta, afegit a la dispersió immobiliària, va representar l'estocada final de la mort anunciada del barri
En molts casos, les parts històriques de les poblacions entren en un procés de degeneració imparable. Hi ha referents d'una reforma en la qual es pugui inspirar Calaf?
Els processos de degeneració són generals. Hi ha rèpliques de l'Empire State en petits pobles a prop de Nova YorkÉ Al nucli antic de Barcelona es va arreglar l'espai públic com a motor del privat, però el turisme oficial ho ha convertit en un parc temàtic. Inspirar-se moltes vegades pot ser nociu. He vist que un dels objectius plantejats per a la reforma del nucli antic és promoure-hi el turisme. En aquest cas no crec que resulti nociu, perquè ningú no sap com arribar-hi!
La problemàtica de Calaf és específica i no té a veure ni tan sols amb la de Manresa, però et puc dir que en termes generals s'ha d'apostar per la multifuncionalitat i la compacitat, que són elements que han fet revitalitzar pràcticament tots els nuclis històrics de petites ciutats.
La part més important de la inversió de la Llei de Barris, a què s'hauria de dedicar? És important i desitjable evitar el trànsit rodat?
En primer lloc, a la rehabilitació d'habitatges i locals, per a veïns i comerciants; a més a més, a promoure la incorporació de la gent jove i la creació de noves activitats. És urgent fer un urbanisme amb efectes dinamitzadors, però donant prioritat a la recuperació de la identitat del barri, a la cohesió sociocultural i no especulativa, evitant accions epidèrmiques com aquella operació Barcelona, posa't guapa. Cal fugir de la banalització. D'altra banda, regular el trànsit rodat és fonamental, avui la plaça Gran és com un aparcament. Cal retornar el carrer al vianant.
Una proposta que és freqüent és que els habitants puguin decidir l'orientació de les inversions i la reforma. A Calaf s'ha seguit aquest camí? Es donen les condicions socials perquè es pugui fer un front comú?
Bé, no són tan freqüents i quan n'hi ha són bastant demagògiques. La participació ciutadana és fonamental en primer lloc perquè el 25% de la inversió la fem els mateixos ciutadans de Calaf, i en segon lloc perquè el projecte de donar vida de debò al nucli antic necessita la complicitat i el consens de tothom. Per altra banda, l'escala pautada del projecte permet plantejar-la en termes realistes. En el cas de Calaf es tracta d'implicar la ciutadania perquè hi vagi a viure. No només es tracta dels veïns que ja hi viuen, sinó del que es pot generar. Des del col·lectiu d'immigrants fins als joves, els comerciants de tota la comarca. En la població no hi ha abúlia, hi ha desig, curiositat, molt interès. Cal aprofitar aquest potencial per injectar vidaÉ.
El Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), anomenat també Pla Zapatero, ha estat un error en la majoria de municipis en el sentit que no s'ha consultat a la població el que calia construir? Ha estat la prolongació de la subordinació de l'estat i el sistema a les constructores amb l'excusa de l'obra pública?
Sí, ha estat un pegat que no resol el problema del sector de la construcció. L'estat se subordina als poderosos: les constructores, la bancaÉ Encara que també hi ha constructores ètiques, com banca ètica. En tot cas l'important és el diàleg social entre polítics, sindicats, plataformes i veïns.
Luna de Avellaneda planteja com es dóna prioritat a una inversió que pot ser efímera per uns quants llocs de treball davant de salvar un espai simbòlic. "Pa per a avui i gana per a demà". Aquest risc existeix a Calaf i a l'Anoia?
Sí, però també, encara que sembli romanticisme, al final planteja una esperança. Miri, li responc amb altra pel·lícula. Recorda "Algú va volar sobre el niu del cucut"? Imagini's el barri antic com el manicomi de les alienacions, que, quan li injecten vida, el centre es despertaÉ
01:55
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
