Els set municipis de l´Alta Segarra fan públic el manifest per ser comarca

F.V./REDACCIÓIGUALADA/CALAF Les poblacions de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera, que formen la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS), han fet públic el manifest del qual fa deu dies Regió7 en va avançar una part del contingut, per crear una comarca pròpia. Els set pobles demanen la creació de l'Alta Segarra i, com ja havien remarcat anteriorment, s'adhereixen a la vegueria de la Catalunya Central, al mateix temps que reclamen que es faci efectiva la llei de vegueries.
Els pobles expliciten que "comparteixen una realitat específica, situats al nucli de l'àrea coneguda històricament com a Alta Segarra, i es posicionen entorn al tema de les vegueries manifestant voler "pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central per motius socioeconòmics, de proximitat i, sobretot, per optimitzar els recursos de l'administració".

El manifest dedica la seva part central a comentar l'adscripció de l'àrea als actuals límits comarcals: "transcorreguts més de vint anys des que s'implantés la divisió territorial vigent, cada cop és més evident l'error que es va cometre en incloure el nostre territori dins d'una comarca amb pocs punts en comú". El text veu que l'únic nexe "és el curs d'un riu" i enumera diferències "tant des del punt de vista de l'entorn físic com del socioeconòmic i, per descomptat, dels serveis".

Apel·lació a la Generalitat 
Els firmants demanen al Govern de la Generalitat "fer efectiu el reconeixement de la nostra realitat, la creació de la comarca de l'Alta Segarra, donant així resposta als principals factors que determinen les reivindicacions del territori que representem". Les raons a les que apel·la el manifest de l'Alta SEgarra són "el sentiment de la població, la necessària consecució dels serveis i recursos adients per a un àmbit funcional concret i, sobretot, la necessitat de tenir una administració més eficaç i propera al ciutadà".

Els alcaldes i alcaldesses que integrem la MIVS mostren "absolut respecte per a tots aquells municipis que, lliurement, s'hagin adherit a la proposta de la possible creació d'aquesta vuitena vegueria" però reiteren "l'oposició a pertànyer a aquest àmbit, ja que, al nostre entendre, aquest fet no faria res més que agreujar encara més una situació que ja està esdevenint insostenible des que, en els inicis de la legislatura passada, es va obrir el debat sobre la nova organització territorial".

En tot cas, el manifest ressalta "que hi ha dos fets sobre els quals, al nostre entendre, es fa necessari emetre una valoració donada la transcendència que sens dubte tindran en l'esdevenidor dels nostres municipis, com són l'aprovació de la llei de vegueries i la recent aprovació de l'àmbit funcional de planificació territorial Penedès-Anoia" i en aquests extrems denuncien "manca de rigor" del diferents àmbits territorials de planificació territorial, fet que "havíem posat en relleu en les fases de participació institucional dels diferents plans sectorials aprovats, molt especialment del Pla Director de les Comarques Centrals", en els quals els alcaldes i alcaldesses firmants del manifest diuen que "van advertir" de la problemàtica existent i que, "com era previsible, el pas del temps s'ha encarregat de corroborar".

S'indica en les afirmacions una particularitat respecte a les condicions demogràfiques i de territori, ja que hi ha "dificultats per gestionar un territori de grans dimensions i baixa densitat" i que aquesta va ser la causa de la formació de la MIVS. El manifest apel·la a aquesta situació de nou per optimitzar l'administració de l'àrea i "corregir aquestes disfuncions d'una manera valenta".

En el penúltim paràgraf, els municipis demanen "que el Govern de la Generalitat tiri endavant la llei de vegueries tenint en compte les reivindicacions dels nostres municipis i incloent-les d'entrada en qualsevol proposta que formuli, ja sigui de tipus administratiu com de planificació territorial". Una planificació que creuen que serà útil "per corregir d'una vegada per totes les disfuncions que s'han evidenciat fruit d'una divisió territorial artificial com la actual". El manifest conclou que "ara hi som a temps, cal evitar repetir un error que no ens podem permetre".