´Occident no va com a força de pau a Afganistan, és un altre actor del conflicte´

Antropòloga i professora consultora de la UOC. Aquesta igualadina ha anat teixint una estreta relació amb l'Afganistan, on desenvolupa una tesi sobre processos electorals en societats de postguerra, uns estudis que ara només són la punta de l'iceberg de la seva passió pel país centreasiàtic. Ara hi torna per continuar la seva aventura

L'antropòloga igualadina Èlia Susanna López ha estat testimoni d'excepció de les eleccions presidencials que van tenir lloc l'any passat a l'Afganistan. Aquesta jove professora de la UOC s'ha especialitzat en el seguiment de processos electorals en societats de postguerra, un tema que desplega en la tesi que està ultimant, centrada en el cas de l'Afganistan. En breu, tornarà al centre de l'Àsia per prosseguir una experiència que l'apassiona. Tot fins al punt que va coordinar les observadores locals en les darreres eleccions.
Com va viure les darreres eleccions afganeses?
Aquesta vegada hi anava en un projecte de voluntariat d'una fundació, una missió d'observació electoral local, feta pels mateixos afganesos. Aquesta no és la que fan la Unió Europea o l'ONU, són gent del país que observa les pròpies eleccions, des d'un punt de vista democràtic, és molt interessant. Quan m'ho van oferir, pensant que és un punt central de la tesi, vaig pensar que seria molt interessant, i no vaig dubtar a acceptar-ho. Quan feia dos dies que estava a l'organització, em van demanar que m'encarregués de totes les observadores locals, dones, del país. Això em va donar la possibilitat de veure la dinàmica de tot l'Afganistan. El dia de les eleccions els estrangers no podien sortir, i en canvi un company fotògraf i jo vam fer unes quantes voltes pels col·legis electorals. Després, ens vam tancar a rebre reportsde tot el país amb la meva assistenta, que parla pashtu i persa. Però la meitat d'observadores ni van actuar, vaig arribar a aquesta conclusió.
Hi va haver frau?
La UE va dir que havien estat unes eleccions "justes però no lliures". Em fa vergonya ser europea: havien caigut bombes, tothom ple de por, sense sortir de casa, la meitat de col·legis electorals tancats... Em recorda al que explicava el meu avi de les eleccions de la República, amb l'agreujant d'un nivell de por i amenaces molt bèstia, que provoca que els homes no deixin les dones sortir de casa. Al sud van separar els col·legis electorals d'homes i dones amb quilòmetres pel mig. Era flagrant, els col·legis electorals eren buits, i això que Kabul no és el lloc més perillós... i ja no hi havia gent votant. Unes eleccions que comparades amb les de Guatemala o Bòsnia, fins i tot, eren una presa de pèl. Hi han afganesos que diuen que s'havien de fer, però penso que al final les eleccions han provocat competitivitat, i amb això un nivell de violència que encara no ha parat. No sé si han estat contraproduents.
I Abdullah Abdullah, l'opositor a l'actual president Karzai?
Va renunciar a anar a una segona volta dient que "provocaria més violència", cosa que és certa. Però al final la violència ha continuat. Penso que també ho va dir perquè en una segona volta la diferència hauria estat tan minsa i els haurien obligat a formar govern junts.
Quin perfil tenien les observadores amb què treballava?
És molt complex. Afganistan, abans que es proclamés de nou Karzai, va quedar en un rànquing de països corruptes com a segon del món. I és cert, hi ha un nivell flagrant al govern però també a la societat civil. Hi ha una cultura de la violència molt alta, s'organitzen en clans, s'interrelacionen entre ells després de tantes guerres i el nepotisme, és clar. A l'Afganistan, quan trucaves per demanar a les observadores com havien anat les eleccions, s'hi acabava posant el marit. I la gràcia era que parlessin les observadores. Però allà, per motius de seguretat, és normal que les dones no sortissin. No sé si han estat els 30 anys de guerra o la dinàmica del nepotisme, però hi ha un problema de desenvolupament cultural, potser pel factor d'haver estat sis anys sota els talibans. La família i la procedència té molt a veure amb les relacions interpersonals
És un país en retrocés?
No. Diria que hi ha molts problemes, però és el món el que està en retrocés.
Però ha empitjorat?
Sí en termes de violència, el 2002-2003 la gent estava més animada que el 2005, quan hi va haver les primeres eleccions. S'ha empitjorat a nivell de violència i hi ha la por que marxin les tropes internacionals en un parell d'anys. L'OTAN potser sí. Però estic segura que els Estats Units no marxaran, no volen que torni a controlar-ho Bin Laden i els talibans, que no són afganesos en majoria.
Vénen del Pakistan?
Els centres de poder talibà estan allí, a Peshawar. Els talibans vénen de diversos països de religió musulmana. Alguns són afganesos de l'ètnia pashtu.
Hi ha bombolles de seguretat?
Sí, algunes zones, però exceptuant sempre les carreteres. El cert és que hi ha moltes regions pacificades, tot i que està ple d'armes, cas del Panshir. Crec que no és fàcil canviar un país que ha viscut 30 anys en guerra, no podem esperar que en pocs anys s'arregli. Però no crec que estiguin pitjor. La cooperació no funciona com hauria de funcionar, però el país està avançant en l'educació, va més gent a la universitat. El nivell de les universitats dels hazares és comparable al de Teheran. I per qui no ho sàpiga, el nivell educatiu de les dones a Teheran és molt estimable. I si comença un grup ètnic a portar les filles, pot ser que els altres pobles s'hi afegeixin.
Els afganesos perceben la presència occidental com un perill per a la seva pròpia seguretat?
Hi ha casos com els contractors, americans que es morien de gana al seu país que ara han anat a fer negoci allà i es passegen amb l'arma per allà. Quina lliçó els estem donant? L'Afganistan no és l'únic país que hi ha conflicte armat, cap país no funciona. Les tropes internacionals no estan ajudant, són un actor més del conflicte, que per interessos necessiten pacificar la zona i que hi passi el petroli.