´És fals que hi hagi consens per fer les set vegueries; la majoria en vol vuit´

President de la plataforma a favor de la vegueria del Penedès. L'aprovació, per part del Govern, del projecte de Llei de vegueries no ha satisfet pas tothom. Entre els més crítics hi ha els promotors de la vegueria del Penedès, un ens territorial que englobaria comarques que la llei distribueix entre les demarcacions de Barcelona, Camp de Tarragona i Catalunya Central. Si s'arribés a crear, la vuitena vegueria seria la quarta en volum de població

La "Plataforma per una vegueria pròpia" fa anys que lluita pel reconeixement d'una demarcació que inclogui l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i la major part de l'Anoia. Des del 2004, la seva acció s'ha encaminat a aconseguir ser un "àmbit funcional" del Pla General de Catalunya. Aquests àmbits tenen per objecte la planificació del territori, però la llei diu que, mentre no hi hagi vegueries, són la referència perquè la Generalitat es descentralitzi. Així, hi ha delegacions de la Generalitat a Manresa i Vic perquè existeix un "àmbit funcional" de la Catalunya central. La plataforma penedesenca ha aconseguit que el Parlament exigeixi la creació d'un àmbit del Penedès, però el Govern no n'ha fet cas, com tampoc no ha atès la seva al·legació al projecte de Llei de vegueries, que manté el mapa de set demarcacions. Tanmateix, la plataforma no es dóna per vençuda i aspira que s'esmeni el projecte de llei durant el tràmit parlamentari. Fèlix Simón és l'actual president.

Parlen de recuperar la vegueria. És que ja l'havien tingut?
Les vegueries apareixen per primera vegada el 1304, i la de Vilafranca ja hi consta. Va existir fins al 1714, i després va ser corregiment. La vegueria arribava fins a municipis del Tarragonès i l'Alt Camp, que amb el canvi a corregiment van passar a Tarragona, i entrava a l'Anoia, fins a Igualada inclosa. El 1833 es fragmenta entre dues províncies; de totes les comarques duals, la del Penedès és l'única que es parteix. Alt Camp i Baix Camp van a juntes a Tarragona, i Alt i Baix Empordà, a Girona. Però l'Alt Penedès va a Barcelona i el Baix Penedès a Tarragona.

Han batallat per aconse- guir un "àmbit funcional" del Penedès. Què significa?
L'any 1983 i el 1995, sengles lleis del Parlament van dividir Catalunya en sis àmbits funcionals, a efectes de planificació del territori, però el 2001 una llei específica va aprovar el setè, de l'Alt Pirineu i Aran. De la mateixa manera, una altra llei pot crear l'àmbit del Penedès. Això és important, perquè la llei diu que, mentre no es creïn les vegueries, els àmbits funcionals seran la referència per descentralitzar l'administració i els serveis de la Generalitat. En veure que el mapa de les set demarcacions es consolidava com un fet consumat, al Penedès es va posar en marxa.

Han aconseguit que el Parlament insti la creació de l'àmbit del Penedès.
Primer vam fer una tasca reivindicativa per explicar que no ens considerem metropolitans, i que per tant no veiem clar que se'ns incorpori a dues metròpolis com son Barcelona i Tarragona. Fem una feina de carrer, recollim adhesions, i promovem que els ajuntaments s'hi adhereixin. La resposta és massiva. De setanta ajuntaments, els set de l'Alta Segarra ja no ens els plantegem, perquè volen ser comarca a part, i els altres 63 s'hi manifesten a favor. El següent pas és impulsar una moció demanant l'àmbit funcional, com a pas previ a la vegueria, i aconseguim un altre cop que l'aprovin els plens de 63 ajuntaments, més quatre consells comarcals, i les agrupacions empresarials, que representen més de vuit mil empreses. Això vol dir que no es tracta d'una reivindicació historicista, sinó que el territori creu que la vegueria li serà útil per aconseguir capacitat de crear benestar.

Què fan, amb aquest suport?
Promovem que es presenti, a la comissió de Política Territorial del Parlament, una proposició que insta el Govern a crear l'àmbit funcional en els 120 dies següents. Això s'aprova el juny del 2006, però al cap de poques setmanes es dissol el Parlament, l'acord queda sense efecte, i cal tornar a començar. I es torna a aprovar en comissió, el mes de desembre del 2007. El Govern tenia quatre mesos per executar-ho, però fa l'orni, així que plantegem un salt qualitatiu: que l'àmbit del Penedès sigui creat per llei, com es va fer amb el de l'Alt Pirineu i Aran. Aconse-guim el suport de CiU, ERC i PP. Hi ha estira-i-arronses, perquè ERC dubta, però en el darrer ple del 2009 el Parlament acorda començar la tramitació.

Si s'aprova, la Generalitat haurà d'obrir delegacions.
Però ja sabem, i fins i tot hem tingut el text de l'esmena a les mans, que el PSC proposarà que un àmbit de nova creació no impliqui descentralització.

Mentrestant, el conseller Ausàs va posar en circulació l'avantprojecte de Llei de vegueries.
Per a nosaltres va ser una gran novetat. Fins fa pocs mesos només hi havia l'estudi tècnic de com fer el traspàs des de les diputacions; la llei apareix fa quatre dies. Tothom ens havia dit que aquesta llei i l'electoral anirien juntes, que eren una parella de ball. I els successius consellers de Governació: Carretero, Puigcercós i el mateix Ausàs, ens havien assegurat que l'avantprojecte no parlaria del nombre de vegueries. A l'hora de la veritat hi ha el nombre i la delimitació i tot.

Ausàs els va prometre...?
S'havia adoptat aquest compromís: Ausàs, i abans Puigcercós. Vam presentar la corresponent al·legació, el 31 de desembre, i la conselleria no va divulgar la seva existència. Va informar de les altres que havia rebut, però no de la nostra, que era en nom i representació de 63 ajuntaments, quatre consells comarcals, entitats empresarials, etc. Era l'al·legació que tenia més entitat, més pes i més suport, molt més que la de Tarragona pel nom o la capitalitat.

Potser haurien d'haver fet com Tarragona, i presentar tantes al·legacions idèntiques com adherents té la plataforma.
Del que estem parlant és de voluntat política, perquè fins i tot ens discutien si l'havien rebut o no. Si tenim el document amb el registre d'entrada! En una entrevista a Regió7, Ausàs va dir que "si fem set vegueries d'entrada, és perquè sobre elles hi ha consens polític, territorial i institucional". Aquest discurs ja el feia Pasqual Maragall, amb qui havia tingut discussions en públic i en privat. Però és fals: una mitja veritat. No hi ha consens per a set; CiU no hi està d'acord, i ERC tampoc, perquè el seu consell nacional s'ha pronunciat per la vuitena.

Tothom està d'acord que hi hagi una vegueria de Barcelona, una de Tarragona i una de Central, per entendre'ns, però no tothom està d'acord en la del Penedès.
Ni tampoc en com han de ser les altres! La de Barcelona, uns la volen amb Garraf i Alt Penedès, i els altres sense. El mateix passa amb la Central i l'Anoia, i la de Tarragona i el Baix Penedès. No es pot dir "hi ha consens sobre set", perquè si sumem escons del Parlament, n'hi ha més a favor de vuit.