La batalla del Bruc va ser una victòria dels catalans íntegrament, de la Catalunya central en concret, i res no hi van tenir a veure un timbaler o cap militar a sou de la monarquia. Així de clar van parlar ahir, il·lustrant la victòria mítica del juny del 1808, el conegut historiador Oriol Junqueras i l'investigador Marc Sellarés, de Sant Salvador de Guardiola, en una trobada oberta al públic a Can Massana.

Junqueras i Sellarés van explicar davant d'una cinquantena de persones la "manipulació històrica que ha patit la batalla del Bruc". Just davant de l'escenari on 202 anys enrere centenars de sometents d'Igualada, el Bruc, Piera, Manresa, Santpedor, Moià o Sant Salvador de Guardiola van fer miques una columna del fins aleshores invicte exèrcit napoleònic, tots dos historiadors van desmuntar i refer l'episodi del 1808.

L'historiador guardiolenc explica que "s'ha anat teixint una gran manipulació durant aquests dos segles: en primer lloc, Manresa i Igualada s'han atribuït la victòria cadascuna. Un capellà igualadí del segle XX va escriure apoderant-se pràcticament de la batalla".

La principal manipulació, però, ha estat atribuir la victòria "que els sometents estaven dirigits per oficials de l'exèrcit. És fals". A l'època franquista "es van omplir els buits històrics atorgant un fals protagonisme a tropes regulades".

Els catalans es van concentrar a Can Massana i es van distribuir pels turons, després de fer impracticables els camins amb roques i troncs. La columna francesa que anava cap a Manresa "anava sobrada, no va revisar gens la ruta" i els cavalls es van veure bloquejats. Els genets van ser un blanc fàcil "i els sometents els van disparar. I després s'hi van atansar per rematar-los", explicava l'historiador Sellarés.

Les forces imperials van tornar cap als turons a atacar, però els sometents desapareixien i només atacaven quan els francesos abaixaven la guàrdia. Junqueras diu que "Catalunya mai no ha tingut prou recursos per tenir un gran exèrcit i la tàctica era resistir i buscar el moment precís per atacar. No podien lluitar a camp obert".

Junqueras explica que va ser "una guerra extraordinàriament cruel". El mite del timbaler també es desfà, ja que "el so del timbal hauria alertat als francesos de la tàctica dels sometents", segons Sellarés, que també afirma que "el mite del timbal només ha fet que es vinculés l'exèrcit a la batalla, cosa que no va ser".

Per finalitzar, els historiadors apunten que no tots els sometents eren novells en la guerra: "tenien experiència de guerres anteriors amb França i un odi que perdurava". Ara bé, la majoria dels enemics que es van deixar la pell al Bruc eren napolitans, reclutats a la força pels francesos.