´És aviat per dir que a Igualada li cal una quarta parròquia´

Als 61 anys, aquest igualadí retornarà a casa per portar la parròquia de la Sagrada Família. Un repte important en una de les àrees de més creixement poblacional d'Igualada

És igualadí però no ha exercit mai la seva vocació sacerdotal a la capital de l'Anoia... fins ara. El proper setembre, mossèn Josep Maria Mas i Busqué substituirà l'històric Jaume Serra a la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, la més gran de tot el bisbat en nombre d'habitants. Són 15.000. Mossèn Mas deixarà les rectories de Santpedor i Artés -on no han trigat a organitzar una campanya de recollida de firmes perquè no es mogui- per tornar a la seva ciutat natal.

Torna a Igualada. Com va ser el moment de l'anunci?
Vaig restar molt sorprès. El senyor bisbe m'ho va dir, i em va assegurar que jo era la persona més adequada.
I arriba a la parròquia més gran d'Igualada.

I de tot el bisbat, segons m'han dit. Es parla de 15.000 persones, però podria haver-hi més gent, ja que en una ciutat els límits són entre carrers i per això és més incert saber la població que hi ha en un moment, i a més no és com en un poble, en què la població de la parròquia és la que hi ha al cens oficial.

A més, té una vinculació personal amb la Sagrada Família.
Si bé és veritat que vaig néixer i vaig ser batejat a la demarcació de Santa Maria d'Igualada. Després, vaig fer la comunió a la Sagrada Família d'Igualada. I, com a curiositat, també vaig exercir un cop ordenat a la Sagrada Família de Manresa.

Sap que a Igualada hi ha hagut canvis darrerament. Mossèn Salvador Mundó va deixar la parròquia de Santa Maria i l'arxipreste mossèn Josep Massana oficia de rector de la Soledat.
Jo era director de la revista Vida quan mossèn Salvador Mundó va arribar a la parròquia de Santa Maria, el 1995. Sempre hem tingut una relació personal molt propera, va ser el meu prefecte al seminari. Ara sé que, des que va jubilar-se, l'arxipreste ha de compaginar les dues rectories del centre de la ciutat. Bé és cert que l'edifici de la rectoria de Santa Maria s'ha derruït, i es pot centralitzar tot a la Soledat. En tot cas, col·laborarem.

Just aquest any hi ha hagut una beatificació molt esperada. La d'un igualadí, el pare Tous Soler. Com ho ha viscut?
És el fundador de la Mare del Diví Pastor, l'escola a la qual jo vaig anar de petit i on també van estudiar la meva mare, la meva germana, els nebots. Per a mi, veure'l beat és una gran emoció. No vaig poder ser a Barcelona el dia 25 d'abril per la beatificació, però sí que vaig ser a la missa d'acció de gràcies de l'endemà.

Va poder conèixer el cardenal Tarcisio Bertone?
Quan ell va arribar a Igualada jo ja n'havia marxat, però ens vam trobar a Montserrat. És una persona molt afable i es va emocionar quan va saber que sóc igualadí, com ho era el pare Tous.

Per què va trigar tant la beatificació del pare Tous Soler? Era una qüestió que es va engegar la dècada dels 80.
Els processos sempre s'encallen per alguna cosa. És cert que feia molts anys, però és molt complex. Depèn de qui ho impulsa, dels qui ho mouen, també si hi ha molta feina en altres àmbits i de si el moment és propici. A més, s'exigeix la provada intercessió en un miracle.

En un altre ordre de coses. Faria falta la constitució d'una nova parròquia a l'àmbit de les Comes, que ara depèn de la Sagrada Família però és una zona d'àmplia extensió urbanística?
Una nova parròquia significaria un nou rector, i ara amb la manca de mossens que hi ha seria difícil, ja hi ha problemes per atendre-ho tot. Als pobles hi ha molts vicaris i rectors que s'han de multiplicar per parròquies i parr0quietes i que arriben justos. A més, no estem parlant només de feina en l'àmbit de celebrar, sinó també en la tasca pastoral i la del patrimoni.La quarta parròquia és un punt que caldrà tenir en compte, ho seguirem i ho estudiarem si fa falta i si és assumible. Si és veritat que la Sagrada Família és una parròquia d'una dimensió extraordinària.

També va ser director de la revista Vida d'Igualada del 1988 al 2001. Enyora aquella faceta?
Precisament mossèn Salvador Mundó em va empènyer a escriure, em va dir que tenia un do personal. Va ser una època molt feliç, en què vaig poder entrar en molts camps que no hauria pogut conèixer només com a capellà de parròquia. També és cert que és un panorama que ha canviat molt amb l'entrada en joc dels diaris digitals. Per sort, encara puc escriure en algunes publicacions setmanals i no he quedat gaire rovellat.

Com prepararan el relleu amb mossèn Jaume Serra? Tindrà algun espai de vacances aquest estiu?
Naturalment, abans d'assumir la rectoria vull parlar amb el meu predecessor, que també havia estat a Artés! Amb ell i amb tothom de la ciutat. No sé si tindré vacances, perquè també tenia previst el novembre un pelegrinatge a Terra Santa.

Arriba a Igualada en una època en què la societat està molt més laïcitzada i la pràctica de la religió és molt menor. No es nota més en una ciutat gran?
Ara sabem qui és religiós i qui no. És millor no tornar a aquelles èpoques grises d'uniformització.