Panorama per a després de l´Entesa

X.D.IGUALADA
La decisió d'Iniciativa per Catalunya (ICV) de presentar-se en solitari a les properes eleccions municipals d'Igualada posa fi a una col·laboració amb el PSC que ha donat com a fruit tres victòries consecutives i dotze anys de mandat de l'Entesa per Igualada, amb el socialista Jordi Aymamí a la butaca de l'alcalde. Si el retorn a la situació del 1995 significa tornar també als resultats d'aquell any, el darrer en què van presentar-se separadament, el beneficiari serà el candidat de CiU, federació que el 1995 va guanyar l'alcaldia en la persona de Josep Maria Susana. De fet, les victòries electorals dels nacionalistes no es van estroncar fins que PSC i ICV no es van decidir a presentar-se junts.
L'Ajuntament d'Igualada té 21 regidors, per tant, la majoria absoluta són 11. Però del 1979 ençà aquesta xifra només va donar-se l'any 1987, quan CiU va aconseguir-la amb el 50,6% dels vots. En tots els altres comicis, el partit més votat ha obtingut entre 9 i 10 regidors. 10 han estat els que ha anat aconseguint l'Entesa en les seves victòries del 1999, el 2003 i el 2007. Suficients per formar govern i anar defensant la legislatura a cops de pactes explícits (el 1999 amb ERC) o tàcits (el 2003 i el 2007 amb el PP). Però, a més a més, en totes aquestes ocasions l'Entesa ha estat la força més votada, fet que, en absència de cap majoria absoluta, li atorgava el dret d'intentar governar.
Justament aquest va ser el dret que va emparar CiU aquell ja llunyà mes d'abril del 1979 en què va aconseguir tan sols 27 vots més que el PSC, encapçalat llavors per Antoni Dalmau i Ribalta. 27 vots que significaven un regidor més: 9 contra 8, que permeteren a Miserachs esdevenir el primer alcalde de l'actual democràcia. Aquells alcaldes del 1979 van ser, en general, confirmats quatre anys més tard, amb increments de l'avantatge: així va succeir el 1983, quan CiU va obtenir el desè regidor. És impossible saber quina hauria estat la reacció dels electors si al 1979 socialistes i comunistes (llavors qui es presentava era el PSUC) haguessin anat junts; en tot cas, la suma dels dos resultats donava deu regidors (un més que CiU) i el 45% dels vots, nou punts més que CiU. Amb percentatges inferiors, del 1999 al 2007 l'Entesa ha dominat el panorama, perquè un mateix nombre de vots sol donar més regidors quan es concentren en una sola candidatura que quan es dispersen en dues.
En tot cas, a les eleccions del 1983, 1987 i 1991 la suma dels dos partits va donar sempre nou regidors i un percentatge de vots inferior al de CiU. Fins al 1995, quan CiU (després d'un mandat turbulent amb moció de censura, tres anys d'alcalde socialista i canvi de candidat) té una davallada que no li impedeix continuar sent la primera força i, per tant, tenir l'alcaldia; en aquella ocasió amb nou regidors i el 38% dels vots. En canvi, sumats, els del PSC i ICV eren el 43%; una superioritat sense traducció política, que va portar els dos partits a una reflexió d'una obvietat lluminosa: amb aquells vots es podien guanyar unes eleccions si es concentraven en una sola candidatura. Així ho van fer a la convocatòria següent, la del 1999. I van guanyar, amb deu regidors i el 45% dels vots.
En les dues convocatòries següents ha anat passant el mateix: deu regidors i més del 40% dels vots. En canvi, la posició de CiU s'ha anat afeblint: de vuit a sis regidors, del 35% al 25% dels vots. Una posició que no li ha permès erigir-se en veritable alternativa i ha deixat al mateix govern la feina de crear-se dificultats. Això ha permès a Jordi Aymamí d'anar fent la seva sense obstacles rellevants fins a aquesta legislatura, en què n'hi ha passat una de tan grossa com haver de retirar el projecte de pla general urbanístic de la ciutat perquè el malestar de nombrosos sectors socials i empresarials ha forçat el vot contrari de tots els altres grups.
A les eleccions de fa tres anys, l'Entesa va obtenir deu regidors, amb el 43% dels vots. Fa quinze anys, amb el mateix percentatge conjunt, però anant separats, el PSC va obtenir set regidors, i ICV, dos. No és només que en sumin un de menys; és que, si fes una bona embranzida, CiU podria recuperar el primer lloc. Però hauria de ser una embranzida molt forta, perquè hauria de passar de l'actual 25% a un mínim del 35% dels vots.