Arriba la festa major amb la notícia recent del nou consorci pel barri que ha de néixer.
Sí, és un barri pel futur, ara el mercat està com està. Serà en una zona que és l'expansió directa del nucli urbà, amb la inclusió del barri del Tibidabo.
Per què aquest nom?
Es troba a la falda de la muntanya del Pi. Els nostres veïns tenen molt sentit de l'humor, per això utilitzen les semblances o les anècdotes per anomenar els barris, Tibidabo, la Ponderosa, Finisterre...
Per què no es continua conurbació cap al nucli antic?
Això s'ha proposat alguna vegada, però nosaltres respectem la personalitat del nucli antic. El creixement ha de ser compacte.
En clau de futur, des del Consell Econòmic i Social (CESCA) es va planejar el Pla Estratègic. Ara, a punt de presentar-se, vostè abandona la presidència?
EL CESCA aglutina empresaris, sindicats i administracions i està enllestint el Pla Estratègic, que no és un document més. Allò urgent se'ns menja allò important i aquest full de ruta és molt necessari. Calen estratègies per quan creixem.
S'ha sabut subratllar la importància del pla?
És un programa que es fa caminant. Presentat el setembre, tindrem unes línies, unes pautes vives, per adaptar-nos-hi, sent flexibles i tenint clar l'objectiu: viure i treballar a l'Anoia. I per fer-ho, cal acord de mínims. En l'època que s'anunciava d'eleccions, calia salvar el CESCA de la instrumentalització, i per això he fet un pas enrere i donar per dos anys la responsabilitat a empresaris.
Una presidència rotatòria?
Sí, que ningú no estigui temptat a fer-ne partidisme. El CESCA és massa important, cal rotar-ho amb empresaris i sindicats.
No vol que el CESCA sigui una arma, però no ho serà la terrible situació econòmica de l'Anoia? Cal una treva?
Cal sentit comú, només la unitat ens salvarà, buscar mínims comuns denominadors. Cal el canvi de xip, perquè ara, a l'Anoia, el que sigui bo per al teu veí, ho serà per a tu.
Hi ha una sensació d'hipertròfia a les administracions, amb massa càrrecs duplicats.
Sí, en èpoques de bonança hi ha hagut massa creixement d'estructures i ara és un moment que cal simplificar i buscar l'eficàcia i l'eficiència. Calen economies d'escala, cal evitar allò que té una despesa important en estructures. Cal ajuntar el màxim en una sola estructura. Calen agències que aglutinin els instruments més eficaços i que es redueixi allò que no ho és. Un dels problemes és que hi ha molts petits municipis, que no ens afavoreix, és un dels temes que s'ha de resoldre.
Amb les reduccions que marca la crisi, cal seleccionar molt les inversions?
Hem creat molts serveis, però es gestionen per entitats i empreses de manera que el cost no és massa important per l'Ajuntament. Hem sabut buscar subvencions, que era de justícia tenir. Quan pensem un equipament mirem també com es gestionarà. I no sempre són els diners, és important l'aportació a vegades dels pares i mares dels nens, contribuint en infrastructures que quedaran per a altres generacions, quan els seus fills ja siguin més grans.
De la festa major, què no es vol perdre?
El concert d'Abba revival, diumenge al vespre.
Porta 16 festes majors, serà la darrera?
Em fa il·lusió continuar treballant per Montbui, els companys decidiran.