El ple d´Igualada aprova una retallada d´inversions de 2,4 milions d´euros d´enguany

F. V.IGUALADA
El govern igualadí de l'Entesa (PSC-ICV) va aconseguir tirar endavant, en un ple de quatre hores dilluns al vespre, una modificació de crèdit de 2,4 milions d'euros i les noves ordenances fiscals per al 2011. El suport dels dos regidors del Partit Popular va garantir a l'equip que lidera Jordi Aymamí que prosperessin les votacions decisives de la sessió.
Els acords assolits prèviament amb el grup popular van permetre guanyar les votacions, però van valer la contestació de CiU i ERC. El punt més discutit va ser la modificació de crèdit de 2,4 milions d'euros, que representa la retallada d'algunes de les inversions previstes per a aquest exercici considerades "no prioritàries".
L'acord entre govern i populars comporta ajornar inversions com el centre cívic de Set Camins i el de les Comes; la remodelació del carrer del Portal i la plaça Castells; i el soterrament dels contenidors de la Rambla de Sant Ferran. Una altra de les actuacions damnificades era la creació d'una empresa de comunicacions municipal, que tenia prevista una inversió de 377.000 euros.
L'ajornament d'aquesta inversió total de 2,4 milions d'euros que sumen les diferents actuacions permetrà "acomodar-se al decret de l'estat del maig passat i dedicar aquest contingent com a reserva per a altres situacions", segons el regidor d'Hisenda, Jordi Riba.

Per a CiU i ERC, "es fa tard"
Amb la lògica excepció del PP, l'oposició va retreure a l'Entesa la "tercera modificació de crèdit" del 2010 i haver trigat a veure que calia replantejar les inversions. Marc Castells (CiU) va criticar especialment la reducció de les partides destinades a la construcció dels centres cívics previstos als Set Camins i a les Comes. Joan Torras (ERC) va recordar "el pressupost de ric" amb què s'ha escomès l'actuació de la passarel·la per a vianants que connecta Fàtima amb el Puigcornet.
Aquesta obra, que ha costat cap a un milió d'euros, és, segons Torras, una actuació "innecessària" de moment, destinada a beneficiar un sector molt concret. El republicà afegeix que "va ser inaugurar la passarel·la i plantejar la reducció". Els republicans descarten que el gros dels 2,44 milions d'euros reverteixin en noves inversions, ja que "almenys 1,7 milions d'euros s'hauran de destinar a pagar la indemnització" a un empresari que tenia un litigi amb el consistori sobre una obra al carrer de Capellades.
Riba va contraatacar CiU acusant-los que mai "no han impulsat centres cívics" i que "no poden criticar aleshores que se'n pari la construcció", mentre que va apuntar ERC en el tema de la passera dient que "volen enfrontar barris". Segons Riba, "invertim a tot arreu igual". Castells, al seu torn, li va demanar que "es publiquin balances d'inversió per barris".
Pere Calbó, per la seva part, va defensar la modificació del crèdit per no fer recaure "tot el pes de l'estalvi en els funcionaris". Al mateix temps que donava el seu vot a l'Entesa, va criticar amb duresa el govern Zapatero i CiU a Madrid. Calbó i Torras van sostenir després la principal pugna de la sessió, entorn al suport dels populars a les ordenances fiscals de l'Entesa.
Les ordenances fiscals van ser posades a votació després d'una hora de recés en la qual es va discutir una esmena convergent sobre l'augment a les zones blaves de l'hospital, que al final no va ser inclosa. El pacte ja tancat d'Entesa i PP va permetre l'aprovació de les ordenances, amb una mitjana d'1,5% de creixement. CiU es va abstenir, tot i que tant Castells com Torras van fer notar que "l'aprovació a final de juliol fa més difícil que es pugui al·legar al llarg de l'agost".

El sector de Fàtima, a debat
Entre els altres punts en els quals hi va haver friccions va sobresortir l'àrea residencial estratègica (ARE) de Fàtima. Es va votar la constitució del consorci, però CiU va assenyalar que planificar un nou barri ara "no té sentit". El PP no es va posicionar en contra del nou sector residencial però es va abstenir per ser "realistes" en el calendari del procés. En canvi, Joan Torras va defensar que "és necessari tenir una reserva de sòl".