Una peça de fusta de 56.000 anys d'antiguitat única al món ha aparegut al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades. La troballa l'ha fet un grup d'investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) durant la campanya d'excavacions dirigida per Eudald Carbonell. El més excepcional d'aquesta troballa és que l'eina de fusta té un mànec, i no en consta cap d'igual al registre arqueològic mundial amb aquesta antiguitat.
Es tracta de l'únic objecte amb aquesta morfologia que ha estat descobert durant els més de cent anys d'estudi arqueològic a l'Abric Romaní, que acumula restes dels 35 als 75.000 anys d'antiguitat. Segons ha explicat el director de l'excavació, Eudald Carbonell, es tracta d'una peça "única al món", que podria estar relacionada amb la "recol·lecció o el manteniment del foc" dels neandertals. Es calcula que la troballa té 56.000 anys d'antiguitat, fet que la converteix en l'artefacte de fusta amb mànec més antic del registre arqueològic mundial. La peça està parcialment carbonitzada i s'ha mantingut gràcies al travertí, la pedra que caracteritza l'Abric Romaní de Capellades i que permet una conservació gairebé perfecta de les restes arqueològiques neandertals.
Primeres hipòtesis sobre l'ús
Els poblats de caçadors recol·lectors nòmades solien cremar les eines abans d'abandonar els llocs on s'havien establert, i és per això que l'eina s'ha trobat cremada. Les primeres hipòtesis apunten que seria un utensili "que s'utilitzava amb una sola mà", i que servia per al manteniment del foc o per a tasques de recol·lecció, segons ha detallat Carbonell. L'arqueòleg ha assegurat no haver vist "mai abans" cap peça similar, ni a l'Abric Romaní, ni altres jaciments, ni tampoc en els aborígens australians que encara conserven el modus vivendi dels homes primitius, i ha mostrat el seu desig de trobar-ne un altre per demostrar que els neandertals "tenien una col·lecció desconeguda d'objectes de fusta".
L'objecte consta d'un mànec i una part activa -la resta de la peça-, que fa 15 centímetres de llarg i 8 d'ample i que té una morfologia triangular. Pel que fa al mànec, és de secció circular i fa 17 centímetres de llarg per 4 de diàmetre. La troballa s'ha fet al nivell d'excavació P, que correspon a més de 56.000 anys d'antiguitat.
Les excavacions continuen
Des del 8 fins al 31 d'agost un equip de trenta investigadors estan realitzant una campanya d'excavació a l'Abric Romaní de Capellades. En aquests moments s'està treballant al nivell P, que correspon als 56.000 anys d'antiguitat, però encara queden 16 metres per excavar que podrien arribar als 100.000 anys d'antiguitat.
A banda de la peça de fusta localitzada, la campanya d'excavació d'aquest estiu a l'Abric Romaní ha permès localitzar també un conjunt de llars amb restes de fauna de cèrvids, cavalls i bòvids, i diferents objectes elaborats amb fusta. La campanya d'excavació de l'any passat va posar al descobert 13.000 nous fòssils.
El jaciment ressegueix la vida dels neandertals, que va des dels 35.000 anys d'antiguitat fins als 90.000. Les troballes a l'Abric Romaní dels darrers anys demostren que els neandertals s'organitzaven en una estructura social complexa i avançada, i que dividien els espais dels habitatges segons les seves funcions. Per exemple hi ha un apartat de l'Abric per a la manipulació dels aliments i un taller d'eines de sílex.
