D'aquesta manera, la Generalitat remarca que aquest fons discrimina els municipis petits i concentra la seva inversió en 61 municipis majors de 20.000 habitants, la majoria a l'àmbit metropolità de Barcelona. Una situació que comparen amb el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), que concentra la majoria de recursos en els petits municipis i amb un major equilibri territorial.

El govern espanyol va anunciar fa unes setmanes un fons de 8.000 MEUR (milions d'euros) destinats als ajuntaments perquè impulsin obres als seus municipis, amb uns terminis acotats perquè l'obra es faci amb rapidesa i amb contractació d'aturats, almenys en alguna part. Aquesta mesura xoca amb el PUOSC de la Generalitat i, de fet, el Govern ha demanat un informe al gabinet jurídic central per analitzar si hi ha hagut invasió de competències.

En declaracions a l'ACN, el director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, ha assegurat que la mesura estatal, que representa uns 1.100 MEUR per a Catalunya, és un 'rec a manta'. 'S'ha obert de cop una comporta, amb uns diners que arriba al món local, però sense cap altre biaix que els habitants', ha lamentat.

Bassaganya ha assegurat que això comporta que 'hi hagi una part del país, molt extensa i amb poca demografia', que veu com li arriben menys recursos, en detriment dels municipis més poblats.Segons dades facilitades pel Departament de Governació i Administracions Públiques, el fons estatal d'inversió local destina el 70,58% dels recursos a municipis de més de 20.000 habitants, i el 67,35% a l'àmbit metropolità de Barcelona.

Per contra, als municipis de menys de 1.000 habitants hi destina el 2,72%. Per contra, el PUOSC destina als petits municipis el 40,07% del pressupost, mentre que als majors de 20.000 habitants s'hi destina el 10,43%. A més, la distribució territorial és més homogènia.A tall d'exemple, Governació indica que municipis com Olost rebran més de 532.000 euros a través del PUOSC, en cinc anys, mentre que de l'Estat se li han assignat 211.147 euros. Les xifres decreixen significativament quan més petit és el municipi. Per exemple, Nulles té assignat més de 624.000 euros del PUOSC, mentre que del fons estatal rebrà poc més de 73.000 euros.

El Cogul rebrà 437.000 euros del PUOSC i 37.000 de l'Estat, Pardines 516.000 del PUOSC i 29.000 de l'Estat, i Arsèguel 572.000 del pla de la Generalitat i 17.000 del fons estatal.Governació remarca que, a més de la població, també es tenen en compte variables com l'extensió del terme municipal, el número de nuclis agregats que té el municipi, o la vialitat, a l'hora d'adjudicar recursos. A més, recorden que el PUOSC estableix un topall màxim per municipi d'uns 2 MEUR.Per això, Bassaganya creu que 'l'impacte d'aquest rec a manta és totalment insuficient des d'un punt de vista de política pública i d'inversió local'.

De fet, ha assegurat que, mentre l'estat fa un 'rec a manta', la política de la Generalitat amb el PUOSC era fer un 'rec per aspersió', amb un resultat 'molt més equilibrat'. Tot i que l'estat preveu invertir en un any 1.100 MEUR a Catalunya i el PUOSC té un pressupost de 750 MEUR en cinc anys, Bassaganya creu que els recursos estatals es poden acabar perdent per exemple perquè no es compleixen els terminis establerts-, mentre que amb la Generalitat hi ha una millor planificació.'Preocupació' a les diputacionsDe fet, Bassaganya també ha indicat que la Generalitat ha constatat que les quatre diputacions catalanes també han mostrat la seva 'preocupació' sobre com pot acabar implantant-se aquesta mesures. Les quatre administracions van mantenir una reunió el passat 17 de desembre. 'Tothom que prové del món local sap que la consecució d'un projecte és a llarg termini i necessita temps', ha dit, tot apuntant que les presses que imposa el fons estatal 'pot acabar comportant que costi fer aflorar tota aquesta obra pública i no es puguin complir els terminis'.Si no es compleixen, l'Estat no finançarà les obres, i la Generalitat i les diputacions temem que els municipis acabin 'trucant a la porta més propera i la que sempre han tingut els ajuntaments', és a dir, el Govern i les corporacions provincials.

El director general d'Administració Local ha lamentat la 'improvisació' amb què l'Estat està portant a terme aquesta proposta, tot advertint que el món local l'ha conegut 'de cop i volta'. A més, ha dit que la Generalitat 'segurament no ha estat prou ben informada'. Una improvisació que Bassaganya també creu que es notarà en 'els rendiments que es preveuen obtenir'.

Així, el director general sosté que hi ha 'dubtes reals' que aquesta mesura provoqui una alta contractació d'aturats, tot i admetre que podrà servir perquè hi hagi empreses que es dediquen a fer obres que puguin mantenir les seves plantilles. 'Però no serà la mesura que acabarà salvant ni el país ni els ajuntaments'.

A més, Balassanya ha afegit que aquesta mesura 've associada amb una mala notícia per al món local', que és que 'la Llei de finances locals no arribarà fins a final de la legislatura, en el millor dels casos'.