Els pantans, a vessar, just un any després d´arribar al seu punt més crític

Els embassaments de les conques internes de Catalunya es troben avui al 87,5 per cent de la seva capacitat just un any després que la sequera que va afectar aquest territori durant quasi 18 mesos provoqués que els pantans del sistema Ter-Llobregat estiguessin a punt de baixar del 20%, en quedar-se en un exigu 20,3%.

EFE En aquelles dates, la situació hídrica era tan complicada que en el cas que el nivell dels embassaments haguessin descendit per sota d'aquest vint per cent, s'hauria entrat en la fase d'emergència, i s'haurien hagut d'aplicar les dràstiques i impopulars restriccions d'àmbit domèstic recollides en el decret de sequera aprovat pel govern català.

A partir d'aquells dies, les precipitacions van començar a caure a poc a poc, sobretot a partir de final d'abril, i a omplir els "assedegats" embassaments de la conca del Ter de Sau i Susqueda (que estaven al 13,20 i al 25,32%, respectivament) i els del Llobregat de la Baells (20,52%) i la Llosa de Cavall (al 12,46% el 31 de març de 2008).

Un any després, les dades són radicalment diferents, i el nivell d'aigua d'aquests pantans ronda entre el 77 (Sau) i el 96% (Susqueda).

En el cas dels principals embassaments catalans de la conca de l'Ebre, destaca l'aigua emmagatzemada a Riba-roja d'Ebre (199 hectòmetres cúbics, el 94,96% de la seva capacitat global) o Rialb (351 hectòmetres cúbics, al 86,98%).

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, explicava fa uns dies que amb l'aigua embassada i amb les actuacions que s'han dut a terme Catalunya podria resistir almenys tres anys consecutius de sequera sense problemes de proveïment encara que no caigués "una gota d'aigua".

A més, a l'aigua acumulada actualment en els pantans, tant de les conques internes com les de l'Ebre, se sumaran les aportacions procedents del desglaç, que fins i tot obligarà a obrir en alguns moments les comportes dels pantans.

La Generalitat ha executat obres antisequera per valor de més de 600 milions d'euros, entre elles la recuperació de 300 nous pous, la construcció de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) o la reutilització de l'aigua del riu Llobregat.

Algunes de les mesures d'urgència adoptades llavors van ser durament contestades, com el trasllat d'aigua a Barcelona a bord de vaixells cisterna, o la construcció d'una canonada per portar a l'àrea metropolitana de la capital catalana els excedents del minitransvasament de l'Ebre, actuacions suspeses amb l'arribada de les precipitacions.